Welcome to EverybodyWiki 😃 ! Nuvola apps kgpg.png Log in or ➕👤 create an account to improve, watchlist or create an article like a 🏭 company page or a 👨👩 bio (yours ?)...

Censura a Espanya

De EverybodyWiki Bios & Wiki
Salta a:navegació, cerca

La censura a Espanya es refereix a totes les accions que es poden considerar com la supressió de la llibertat d'expressió a l'estat espanyol. L'ONG d'origen francès Reporters Sense Fronteres, en el seu informe anual de 2019, situa Espanya en el lloc 29 de 180 estats avaluats respecte al grau de llibertat de premsa existent, i assenyala la Llei de Seguretat Ciutadana com la principal amenaça a la llibertat d'expressió en l'actualitat.[1][2]

Història de la censura a Espanya[modifica]

Inquisició espanyola[modifica]

Article principal: Inquisició espanyola

Franquisme[modifica]

Article principal: Art i cultura durant el franquisme

Espanya actual[modifica]

Nacionalisme basc[modifica]

Vegeu també: Egin, Euskaldunon Egunkaria, Ardi Beltza, i Apurtu.org

Alguns mitjans de comunicació vinculats al nacionalisme basc i, especialment, a l'esquerra abertzale han estat objecte de la censura. Durant la dècada de 1990, la policia espanyola va investigar la suposada relació entre el diari basc Egin i ETA. El diari Egin i la seva emissora de ràdio, Egin Irratia, van ser clausurats en 1998 per ordre del jutge Baltasar Garzón. No obstant això, el 2009 els tribunals van resoldre que la seva activitat era lícita, contràriament a l'anterior resolució; però, a causa del temps transcorregut, no va ser possible reobrir ni el periòdic ni la ràdio. Després del tancament d'Egin, un dels seus periodistes, Pepe Rei, va continuar la seva tasca a la revista Ardi Beltza, que el 2001 va ser clausurada per Baltasar Garzón, decisió que va ser posteriorment revocada.[3][4]

El diari Euskaldunon Egunkaria va seguir un camí similar. El 2003, el jutge instructor de l'Audiència Nacional, Juan del Olmo, va ordenar la seva clausura temporal durant sis mesos i l'embargament preventiu de tots els béns d'Egunkaria, perquè formaven presumptament part del conglomerat empresarial controlat per ETA.[5] A més a més, alguns dels seus treballadors, entre ells el seu director, Martxelo Otamendi, van denunciar tortures a mans de la Guàrdia Civil. Tant la clausura com l'embargament es van anar prorrogant successivament durant set anys fins que, el 2010 tots els acusats van ser absolts.[6][7]

Al gener de 2011 l'Audiència Nacional va ordenar el tancament pàgina web Apurtu.org. Al desembre de 2013 es va arxivar el cas però la pàgina ja no va tornar a obrir. Un dels detinguts, Miguel Ángel Llamas, va passar 18 mesos a la presó sense judici.[8] Un mes abans de l'arxiu del sumari, l'Audiència Nacional va ordenar el tancament de la pàgina web Ateak Ireki per considerar-la successora d'Apurtu.org. Després de l'arxiu del sumari d'Apurtu.org, no es van aixecar les restriccions contra Ateak Ireki. Per evitar un altre llarg procés per aconseguir obrir Ateak Ireki, es va iniciar un projecte de crowdfunding per obrir un nou mitjà. El resultat va ser el portal Ahotsa.info.[9]

El 2013, l'Audiència Nacional va tancar un mitjà en línia local de Burlata, BurlataHerria, acusant al seu administrador d'enaltiment del terrorisme. Un any després va ser absolt i es va aixecar el tancament, tot i que la pàgina no va tornar a obrir.

El jutge Eloy Velasco de l'Audiència Nacional va imputar per enaltiment del terrorisme set membres de l'organització juvenil Ernai el 2013 i va ordenar el tancament del seu web.[10] El jutge va ordenar al mitjà de comunicació Topatu retirar vídeos de la seva cobertura informativa d'una festival organitzat per Ernai en considerar-ho també com a enaltiment. Topatu va retirar els vídeos i tres dels seus periodistes van ser cridats a declarar a judici.[11]

Injúries a la Corona[modifica]

Article principal: Injúries a la Corona

Les injúries a la Corona constitueixen un delicte tipificat en els articles 490.3 i 491 del Codi penal espanyol, que preveu penes de presó de quatre a vint-i-quatre mesos.[12] Aquest delicte és causa de controvèrsia entre les forces polítiques.[13] Entre els processaments per aquest delicte es troben la revista satírica El Jueves, els diaris Deia i Gara, la revista Punto y Hora de Euskal Herria, polítics d'Esquerra Unida, l'esquerra abertzale i l'esquerra independentista catalana i diversos grups de música.[14]

El 20 de juliol del 2007 el jutge Juan del Olmo va ordenar el segrest del setmanari satíric El Jueves, que havia publicat a la portada un dibuix del príncep Felip i la princesa Letícia en posicions sexuals explícites.[15][16] El 15 de novembre els autors de la portada (dibuixant i guionista) van ser condemnats a pagar una multa de 3000 euros cadascun.

Llei de Seguretat Ciutadana de 2015[modifica]

Article principal: Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana (2015)

La Llei Orgànica 4/2015, de 30 de març, de protecció de la seguretat ciutadana, coneguda amb el nom col·loquial de «llei mordassa», és una llei orgànica espanyola que va entrar en vigor l'1 de juliol de 2015, substituint l'anterior Llei Orgànica sobre protecció de la seguretat ciutadana (1992), coneguda com la llei Corcuera.[17]

Referèndum d'independència de Catalunya de 2017[modifica]

Article principal: Referèndum sobre la independència de Catalunya de 2017

Durant els dies previs al referèndum d'independència de Catalunya de 2017 la Guàrdia Civil va tancar el web oficial del referèndum per ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i va tancar o va bloquejar multitud de dominis alternatius oficials i no oficials. També es va bloquejar l'accés la porta d'entrada principal del InterPlanetary File System (IPFS), «gateway.ipfs.io», que estava sent utilitzada per accedir a la pàgina del referèndum des d'Espanya saltant-se el bloqueig.

El 20 de setembre la Guàrdia Civil va entrar a la seu de la Fundació puntCAT, que administra el domini de nivell superior .cat, i va detenir al director de l'àrea d'informació, Pep Masoliver. La Internet Society i la Electronic Frontier Foundation van denunciar que s'exigeixi a un registre de dominis exercir funcions de censura.[18][19]

Fins al 27 de setembre, més de 140 llocs web relacionats amb el referèndum van ser bloquejats. Després del referèndum va continuar el bloqueig de llocs web. L'11 d'octubre va ser bloquejada la web oficial de l'Assemblea Nacional Catalana, «assemblea.cat».

Altres casos[modifica]

Internet[modifica]

Article principal: Censura d'Internet a Espanya

L'any 2000, l'Agència Espanyola de Protecció de Dades va iniciar un procediment contra l'Associació Contra la Tortura. Aquesta associació recopilava denúncies de tortures a Espanya recopilades per informes anuals que publicava a la seva web allotjada per Node50. La pàgina es va veure obligada a tancar davant la resolució que proposava una multa de fins a 100 milions de pessetes per publicar noms de policies i funcionaris de presons denunciats per tortures. Malgrat el tancament, multitud de pàgines web allotjades en altres països van replicar el contingut permetent el seu accés fins avui.[20]

El 2007, en virtud de la Llei de Partits espanyola, els tribunals van dictar el tancament de la pàgina web [www.antorcha.org] del Partit Comunista d'Espanya (reconstituït) (PCE(r)).[21]

Televisió[modifica]

Un dels casos més notables i reiteratius de censura, denunciat per associacions d'usuaris, comitès d'empresa, partits, sindicats i comitès de redacció, és l'exercida pel govern valencià dirigit pel Partit Popular sobre Canal 9. L'ens autonòmic foucriticat sovint per la manipulació dels seus continguts, sobretot en els espais informatius, utilitzats com a mitjà de propaganda i agitació política. Durant el procés pel cas Gürtel, Canal 9 va destacar per ometre informació relativa al cas. A més a més, les referències a la cultura catalana, a la unitat de la llengua catalana i als Països Catalans foren sistemàticament evitades per la televisió valenciana.

Al març del 2007, la Generalitat Valenciana, governada pel Partit Popular, va prohibir les emissions de TV3 al País Valencià. ACPV va refusar de tancar els repetidors i, al novembre del mateix any, la Generalitat en va executar el tancament forçós. El 1997, les emissions de TV3 al País Valencià van ser interferides durant la retransmissió de partits de futbol pel govern d'Eduardo Zaplana.

El 2009, durant un partit de final de la Copa del Rei de futbol entre el FC Barcelona i l'Athletic Club, TVE va censurar els escridassaments a l'himne d'Espanya dels assistents. El fet es va repetir el 2012 al final de la copa disputada pels mateixos equips a l'Estadi Vicente Calderón.

Cinema[modifica]

El 1985, el Tribunal Suprem espanyol va censurar algunes escenes del documental "Rocío" (1980), rodat per Fernando Ruiz Vergara, que investigava els orígens i els interessos polítics, socials i econòmics ocults darrere la devoció a la Verge del Rocío. La projecció de la pel·lícula va ser paralitzada i Ruiz Vergara va deixar de gravar i es va exiliar d'Espana. Encara avui, el documental roman censurat.

El 2009, la pel·lícula Saw IV, de Darren Lynn Bousman, no es va poder projectar a les sales comercials d'Espanya perquè el Ministeri de cultura va considerar que havia de rebre la classificació X. Tot i que no es tractava d'una pel·lícula pornogràfica, només va poder ser emesa en sales X.

El 2011, un jutjat de Vilanova i la Geltrú (Garraf) va imputar per un suposat delicte d'exhibició de pornografia infantil el director del Festival de Cinema de Sitges, on s'havia fet passi de la pel·lícula sèrbia A Serbian Film, en la qual apareixien escenes fictícies de relacions sexuals amb menors d'edat.[22][23][24]

Llibres[modifica]

El 2010, alguns periòdics de Madrid (La Razón, ABC) van encetar una campanya de persecució contra el llibre de Xavier Makazaga Manual del torturador español, un treball d'investigació sobre les tortures a Espanya, publicat per l'editorial Txalaparta. Seguidament, el Partit Popular va manifestar que anava a sol·licitar al Govern Basc la retirada del llibre de les biblioteques públiques. A instàncies d'aquesta formació, l'alcaldesa de Basauri, del PSOE, va procedir a la retirada del llibre de la biblioteca pública d'aquesta localitat. Per la seva banda, el Govern Basc va respondre que les biblioteques eren competència dels ajuntaments i que a aquests els corresponia, en el seu cas, la retirada o no del llibre.

El 4 de setembre de 2014 la presentació del llibre Victus de l'autor català Albert Sánchez Piñol a Utrecht fou cancel·lada. Segons els mitjans, l'anul·lació de l'acte fou per pressions de l'ambaixada espanyola als Països Baixos, la qual qualificà de "sensible" amb el moment polític i acusà a l'autor de tergiversar dades històriques.[25][26] Juliette van Wersch, editora neerlandesa de Victus, qualificà obertament l'incident com a censura, segons el diari NOS.[27]

Música[modifica]

D'ençà l'any 2002, l'AVT i alguns partits polítics, com el Partit Popular, van encetar una campanya de criminalització del grup basc Soziedad Alkoholica, el qual sol criticar amb duresa el militarisme, el feixisme, el racisme i el sexisme, entre altres assumptes. Alguns concerts del grup van ser prohibits i El Corte Inglés va arribar a retirar temporalment els seus discos.

Al maig del 2004, l'AVT va presentar una denúncia contra el grup per un suposat enaltimient del terrorisme en cançons com «Explota Zerdo» i «Síndrome del Norte». Al setembre d'aquest mateix any, el jutge Baltasar Garzón va arxivar les diligèncias obertes. Al febrer de 2005 va rebutjar un nou recurs contra el grup i va acordar el sobresseïment lliure i el consegüent arxivament de les actuacions obertes contra Soziedad Alkoholika. Tanmateix, l'AVT va presentar un altre recurs que va ser estimat per l'Audiència Nacional al desembre del 2005 i al gener del 2006 el jutge Fernando Grande-Marlaska va ordenar que es continués la tramitació de la causa. Marlaska també va arxivar el cas, perè la seva decisió va ser revocada per la Sala de lo Penal. Al novembre del 2006 van ser jutjats i finalment absolts del delicte d'enaltiment del terrorisme.

El 4 d'octubre del 2011, el cantant català Pablo Hasél va ser detingut a Lleida i traslladat a l'Audiència espanyola, acusat de fer apologia del terrorisme en les lletres de les seves cançons. Va ser posat en llibertat l'endemà, amb càrrecs i sotmès a mesures cautelars.

Conferències[modifica]

El 2017, durant la crisi constitucional espanyola, l'ambaixada espanyola a Bulgària va cancel·lar una conferència de l'autor de còmic Cels Piñol per a estudiants de l'Acadèmia Nacional d'Art de Sofia, la qual estava prevista per a finals d'octubre. L'anul·lació de l'acte fou justificat degut a l'activisme polític de l'autor i les seves declaracions sobre el referèndum de l'1 d'octubre.[28]

Referències[modifica]

  1. Reporteros Sin Fronteras. «Clasificación Mundial de la Libertad de Prensa 2017», 2019. [Consulta: Error de l'script: no existeix el mòdul.].
  2. Reporteros Sin Fronteras. «España», 2017. [Consulta: Error de l'script: no existeix el mòdul.].
  3. Condenados por calumnias dos periodistas de 'Ardi Beltza', El País, 17 de gener de 2007.
  4. Joaquín Navarro (2003). Homenaje a Euskal Herria. Txalaparta, pp. 107-109. ISBN 84-8136-299-9
  5. Del Olmo se basa en documentos de ETA para relacionar a 'Egunkaria' con la banda terrorista
  6. «La Audiencia Nacional absuelve a los cinco directivos de 'Egunkaria'». [Consulta: Error de l'script: no existeix el mòdul.].
  7. «No hay quien repare el cierre de un medio». [Consulta: Error de l'script: no existeix el mòdul.].
  8. «Archivan el sumario que supuso el cierre de la web Apurtu.org». [Consulta: Error de l'script: no existeix el mòdul.].
  9. «Ahotsa.info, otra herramienta para dar voz al movimiento popular de Nafarroa». [Consulta: Error de l'script: no existeix el mòdul.].
  10. «La Audiencia Nacional imputa a siete miembros de Ernai por homenajear al exjefe etarra 'Thierry'». Europa Press, Error de l'script: no existeix el mòdul. [Consulta: Error de l'script: no existeix el mòdul.].
  11. «La Audiencia Nacional contra la libertad de información». , Error de l'script: no existeix el mòdul. [Consulta: Error de l'script: no existeix el mòdul.].
  12. Ley Orgánica 10/1995 de 23 de novembre del Código Penal.
  13. Boletín oficial de las Cortes Generales 22/04/2008
  14. La Audiencia prohíbe la venta del último número de 'El Jueves' por un presunto delito de injurias a la Corona
  15. Imatge de la portada a El Jueves
  16. Imatge de la portada a Vilaweb
  17. «Ley Orgánica 4/2015, de 30 de març, de protección de la seguridad ciudadana.». [Consulta: Error de l'script: no existeix el mòdul.].
  18. Donck, Frédéric. «Internet Society statement on Internet blocking measures in Catalonia, Spain» (en anglès). Internet Society, Error de l'script: no existeix el mòdul.. [Consulta: Error de l'script: no existeix el mòdul.].
  19. Malcolm, Jeremy. «.cat Domain a Casualty in Catalonian Independence Crackdown» (en anglès). Electronic Frontier Foundation, Error de l'script: no existeix el mòdul.. [Consulta: Error de l'script: no existeix el mòdul.].
  20. «No data privacy for top torturers». Nodo50.
  21. Denuncian el cierre de la web del PCE(r) antes de un juicio Gara, 3 de desembre de 2007
  22. "A Serbian Film" es ficción, El País, 11 de març de 2011
  23. El Festival de Sitges, imputat Avui, 6 de març 2011
  24. Censurada por el juez, galardonada por el público, El País, 11 de juny de 2011
  25. «La presentació de 'Victus' als Països Baixos, suspesa per pressions de l'ambaixada espanyola». Vilaweb. [Consulta: Error de l'script: no existeix el mòdul.].
  26. Bassas, Antoni. «L'editorial d'Antoni Bassas». Diari Ara. [Consulta: Error de l'script: no existeix el mòdul.].
  27. «Spanje verbiedt lezing in Utrecht» (en neerlandés).
  28. Sílvia Marimon «Cels Piñol: "L'ambaixada espanyola a Bulgària ha anul·lat la meva conferència perquè estava molt actiu des de l'1-O"». Ara, Error de l'script: no existeix el mòdul. [Consulta: Error de l'script: no existeix el mòdul.].


This article "Censura a Espanya" is from Wikipedia. The list of its authors can be seen in its historical and/or the page Edithistory:Censura a Espanya. Articles copied from Draft Namespace on Wikipedia could be seen on the Draft Namespace of Wikipedia and not main one.

Les galetes ens ajuden a proporcionar els nostres serveis. En utilitzar-los, accepteu l'ús de les galetes.