Ecologia emocional

L’Ecologia Emocional o psicoafectivitat és un model de gestió emocional creat per Jaume Soler i Mercè Conangla l'any 2002. Un model que treballa fent equip entre la dimensió cognitiva i la dimensió emocional en vistes a adoptar conductes més adaptatives, més ètiques i emocionalment sostenibles. L'ecologia emocional utilitza eines basades en coneixement científic i com a mètode pedagògic empra metàfores, els relats i paral·lelismes entre la gestió de les emocions humanes i la gestió del medi ambient.

L'Ecologia Emocional vol contribuir al bé personal i social mitjançant programes orientats:

• Al desenvolupament integral de la persona.
• Al desenvolupament de la moral, ètica i valors.
• Al desenvolupament i promoció de la família.
• Al desenvolupament d’una salut integral.
• Al desenvolupament d’una consciència social.
• Al desenvolupament d’una consciència ambiental.
• Al desenvolupament de l’equilibri, l’harmonia, el benestar i la creativitat

Origen

El model d'ecologia emocional o psicoecoafectivitat ha estat creat per Mercè Conangla i Jaume Soler, professionals dins l'àmbit de la psicologia. L'any 2002 van crear i desenvolupar el model d'ecologia emocional, fruit de les seves investigacions i treballs, enquadrats en el marc de la psicologia humanista i de la gestió emocional. L'ecologia emocional fa un pas endavant incloent el que entenem per Intel·ligència emocional i ampliant la seva mirada incorporant les noves investigacions que s'està fent en el camp de les emocions abordant-ho de forma ecosistèmica. Els autors d'aquest model van crear la l'any 1996 la Fundació Ecología Emocional. Els Instituts Ecologia Emocional de Barcelona i de Mèxic estàn aplicant aquest model per a la millora personal i social. L'Ecologia Emocional es pot aplicar en totes les edats de la vida.

Plantejaments bàsics

• Ecologia Emocional és un model de gestió de les emocions creat l'any 2002 per Jaume Soler i Maria Mercè Conangla.
• Etimològicament, ECO prové del grec OIKOS que significa "casa". Ecologia Emocional significa, doncs "Coneixement de la nostra casa emocional".
• L’ecologia emocional es pot definir com l’art de gestionar de forma adaptativa les nostres emocions de tal manera que l’energia que aquestes generen es canalitzi en conductes que millorin les relacions amb nosaltres mateixos, amb els altres i amb el món. Art significa: treball, responsabilitat, cura i entrenament diari. Quan parlem d’adaptació no ens referim pas a resignació, ni conformitat, ni passivitat,  sinó a crear les condicions que facin possible desplegar el nostre potencial creatiu i un bon equilibri personal.
• L’ecologia emocional afegeix al concepte inicial d’intel·ligència emocional, dos valors essencials: la responsabilitat i la consideració de l’impacte global (la gestió del nostre món emocional té efectes en els tres nivells esmentats i no només en la nostra vida). Planteja que el món que tenim és la suma del que som cadascun de nosaltres. Per tant, si volem canviar el món o volem millorar les coses, hem de començar per millorar nosaltres mateixos, perquè aquí sí que hi tenim marge de maniobra. De res ens serveix raonar molt bé o ser molt sensibles, si tota aquesta riquesa no la sabem plasmar a la nostra vida. Cal traduir els pensaments i les emocions en accions. I no pas en qualsevol acció; l’ecologia emocional ens proposa l’acció creadora, canviar la cultura de la culpa per la cultura de la responsabilitat i conrear un model humà més equilibrat i harmònic: autodepenent, pacífic, creatiu i amorós.
• L’ecologia emocional afirma que no triem el que sentim. Per tant, des d’aquest punt de vista, hom no és responsable del que sent però si d’allò que fa amb el que sent. Som responsables de com canalitzem l’energia emocional i la traslladem en forma de conducta. Una persona pot sentir ira, gelosia o enveja.. El problema no és que senti això, sinó què fa amb aquestes emocions – com les gestiona-. Així doncs, no hi ha emocions bones o dolentes. Totes les emocions es poden considerar informacions valuoses i necessàries per millorar la nostra vida i també una font d’energia. Aquesta energia, però, la podem utilitzar per reparar una injustícia o pot servir per matar algú. Per exemple: Un ganivet de cuina pot servir per tallar pa o per clavar-lo a l’esquena d’alguna persona. La responsabilitat del que passi no és del ganivet, sinó del qui el maneja. Així mateix amb les nostres emocions.
• Som sistemes oberts interdepenents. El desequilibri en un dels sistemes afecte les altres parts. L’ecologia emocional ofereix una línia per educar les emocions i aporta metàfores innovadores que ens poden ajudar a comprendre millor el nostre món afectiu: clima emocional global, contagis i contaminacions emocionals, forats en la capa d’ozó emocional, la tala indiscriminada dels afectes, la pluja àcida, la desertització, els espais adequats per créixer i les energies emocionals ecològiques  i espais protegits són algunes de les seves aportacions.
• Ecologia Emocional proposa el model de PERSONA CAPA (Creativa-Amorosa-Pacífica-Autònoma), compromesa amb si mateixa i orientada a la cura de les seves relacions, del seu entorn i la natura.

Ecosistemes on s'aplica el model Ecologia Emocional

Aquest mètode de gestió emocional, ajuda a l'individu a aprendre com gestionar l'energia emocional per millorar el creixement individual de les persones, la qualitat de les relacions interpersonals i el respecte a l'entorn. Aquest model es basa en aplicar una sèrie d'estratègies de gestió del medi ambient a la gestió de les emocions humanes.

El model s'utilitza en diferents àmbits que són anomenats ecosistemes de les persones: la salut, l'educació i família, les organitzacions, empreses i escoles. Aquest model S'aplica des de diferents àmbits professionals lligats amb el món de la salut, l'educació, la gestió ambiental i la gestió d'empreses, entre d'altres.

Dins del Ecosistema Educatiu aquest model s'està aplicant en l'educació emocional dels infants i també d'altres integrants de les Comunitats Educatives (mestres, famílies i professionals de suport). Sota el terme Comunitats Educatives CAPA (Creatives - Amoroses - Pacífiques - Amoroses) s'està treballant per a la millora de qualitat ètica i emocional. Es tracta de donar eines i recursos per a millorar l'autoconeixement, millorar la gestió de les emocions, prevenir conflictes i situacions de violència, treballar per una cultura de pau.

Dins del Ecosistema Organitzacions, amb el model Ecologia Emocional s'està desplegant el segell OEE (Organitzacions Ètiques i Emocionalment Ecològiques) en entitats del sector de l'empresa i també en el sector Salut. L'Hospital Clínic de Barcelona és una de les entitats referents on s'està aplicant amb molt d'èxit.

Codi Ètic

Atès que l’ecologia emocional neix amb voluntat d’aplicar-se, i tracta amb continguts emocionals delicats i sensibles, cal que begui d’unes fonts ètiques que garanteixin la màxima serietat i respecte a les persones. Aquests són els principis que la nodreixen:

1. Principi d’unicitat
2. Principi de realitat
3. Principi de llibertat
4. Principi de responsabilitat
5. Principi de respecte
6. Principi de prevenció
7. Principi de sostenibilitat
8. Principi de creixement paral·lel
9. Principi de coherència
10. Principi d’acció
11. Principi de conservació

Les tres lleis de l'Ecologia Emocional

1. Llei de la diversitat i riquesa d'afectes: La vida natural depèn de la seva diversitat i riquesa. (Tots els afectes son necessaris).
2. Llei de la interdependència afectiva: Totes les formes de vida depenen entre elles. (Les persones són sistemes d'energia oberts i ningú és emocionalment autosuficient. Totes les coses bones que fem tenen un impacte positiu en l'univers, el què és desadaptatiu ens perjudica a tots).
3. Llei de la gestió ecològica dels recursos afectius: Tots els éssers vius i tots els recursos són limitats. (S'ha de fer una bona gestió dels afectes. La seva mala gestió pot acabar esgotant i destruint a l'espècie).

Els set principios de la gestió ecològica de les relacions

1. Llei de la autonomia: Ajuda't a tu mateix i els4 altres t'ajudaran.
2. Llei de la prevenció de dependències: No facis pels demés allò que ells poden fer per ells mateixos.
3. Llei del bumerang: Tot el què fas als altres, també t'ho fas a tu mateix.
4. Llei del reconeixement de la individualitat i la diferencia: No facis als altres allò que vols per a tu, poden tenir gustos diferents.
5. Llei de la moralitat natural: No facis als altres allò que no vols que et facin a tu.
6. Llei de la autoaplicació prèvia: No podràs fer ni donar al demés allò que no ets capaç de fer ni donar-te a tu mateix.
7. Llei de la neteja relacional: Tenim el deure de fer neteja de les relacions que són fictícies, insanes i que no ens permeten créixer com a persones.

Les 4 Àrees de Ecologia Emocional

En el model es treballa en quatre grans àrees:

• TERRITORIS
• ENERGÍA
• CLIMA
• VINCLES

La gestió adaptativa de les emocions segons el model Ecologia Emocional

Els passo de gestió adaptativa de les emocions que proposa el model Ecologia Emocional són:

1. Permís per sentir
2. Identificar, donar nom al què sentim
3. Traduir la informació que cada emoció ens aporta
4. Incorporar la informació al nostre mapa mental
5. Actuar (passar a l'acció intel.ligent)

1. Permís per sentir

En funció del com hem estat educats, hem rebut determinades consignes que ens poden portar a reprimir part d'allò que sentim pel fet de considerar-ho il.legítim, lleig o dolent.

Cal que entenguem que tot allò que sentim és legítim. El problema no és el què sentim sino qué fem amb allò que sentim. En aquest sentit no hi val tot. Cal que la nostra resposta no sigui primària ni reactiva sinó que estigui orientada per valors humans dirigits per l'amor i la sensibilitat a allò què és viu.

2.Identificar el que sentim

El primer pas del procés de gestió emocional és identificar què és el que sentim. Des de la intel·ligència emocional aquesta etapa s’anomena autoconeixement i és la primera de les competències emocionals. Caldrà donar nom al que sentim. A vegades no trobem les paraules adients o tenim una manca de vocabulari emocional.

Per exemple: Hi ha qui diu que es sent «fatal». Però «fatal» no és cap emoció ni cap sentiment. Per tant, un «fatal» no és pot gestionar. Es important donar nom a aquest “fatal. Ens ho podem mirar com si “fatal” fos un còctel amb molts ingredients. Destriar-los és un bon exercici. En diem fer un “escanner emocional” i, a voltes, podem arribar a detectar fins a trenta emocions i sentiments que es donen alhora: tristesa, desànim, frustració, cansament, irritació, ansietat, decepció, soledat...... En Miquel Martí i Pol, en un dels seus poemes, diu que el que està clar en els mots, està clar en la vida. És molt terapèutic expressar el que sentim i donar nom al nostre «fatal» - com també ho és ser capaços d’expressar allò que ens provoca benestar-. L’escanner el podem fer a soles, escrivint en un full de paper, o millor encara explicant com ens sentim a un interlocutor que sigui capaç d’escoltar atentament sense emetre judicis. Donar nom a les emocions ens permet començar a posar en ordre el caos.

3. Traduir la informació emocional

El tercer pas és aprendre a traduir la informació. Des de l’ecologia emocional llancem la metàfora de que es pot comparar la informació afectiva a un nou idioma format per codis i paraules que desconeixem. La informació està continguda en els nostres afectes, però hem d’aprendre a descodificar-la.

Una vegada la persona ha donat nom al sentiment que experimenta, ha de fer-se preguntes per determinar quina relació té aquest sentiment amb si mateixa, amb la forma com enfoca les seves relacions amb els altres i com gestiona el seu projecte de vida.

Cal tenir clar que “la traducció de la informació emocional és individual i intransferible”. Ningú pot traduir els significats per un altra. Cadascú ha d’aprendre a interpretar-los ja que només un sap amb quins records, vivències i experiències viatja. A partir d’aquesta traducció, hom pot detectar punts de millora personal. Una emoció, aparentment “negativa” es converteix en una oportunitat de millora.

Per això, és important educar des de l’escola, la família i els mitjans d’influència social a fi de millorar la competència emocional des de la infància perquè ja d’adults siguem capaços de fer un bon treball en equip en l’eix ment, emoció i acció. També cal prendre consciència de que tots els adults –siguem mestres o no– som educadors. Una part important de l’educació emocional – és bo no oblidar-ho -, és una educació per models. No és tant el que expliquem sinó el model de persona que som, no és tant el que diem sinó el que fem, allò que influirà en la construcció del seu estil afectiu.

4. Incorporar la informació al nostra mapa de situació

Així doncs, la tristesa ens pot informar que patim pèrdues, la por que albirem perills, la ira que algun obstacle s'ha interposat en el nostre camí, i l'alegria que estem adoptant conductes adaptatives i equilibrants que val la penaDotze mantenir. Aquestes informacións reflexionades ens ajudaran a fer una millor composició de la situació i veure possibles sortides y accions a adoptar.

5. Passar a l'acció

L’últim pas de la gestió emocional és l’acció. Després de saber què sentim i de traduir aquestes emocions, cal fer un mapa de possibilitats d’acció, valorar els seus pros i contres i tot seguir escollir. L’elecció responsable ens permet passar a l’acció resolutiva. Només quan un actua de forma coherent i intel·ligent l’energia emocional troba la sortida en la direcció de “crear“. A partir d’aquí, hom se sent millor i el patiment disminueix en haver pres una decisió responsable i haver-la dut a terme.

En l’ecologia emocional parlem de que cal gestionar diàriament les escombraries emocionals. Una comparació amb la vida quotidiana deixa clara aquesta necessitat. A casa, què fem amb les escombraries? Cada dia les agafem, les posem en una bossa ben lligades i les portem al contenidor a fi que siguin recollides, incinerades o reciclades. No les posem pas en una cambra de casa i les anem apilant, tancant, això sí, molt bé la porta. El fet és que si guardem massa bosses d’escombraries i no en fem res arribaria un moment que la pudor no ens deixaria viure. Gandhi deia: “Si cada dia ens arreglem els cabells, perquè no fem el mateix amb el cor?”.  Les escombraries o residus emocionals han de ser gestionats a diari. Això evitarà que contaminem els altres i empitjorem el clima emocional global.

Com formar-se en el model Ecologia Emocional?

Hom es pot formar en el model en el PROGRAMA MASTER ECOLOGIA EMOCIONAL que s'imparteix a Barcelona a la Fundació Ecologia Emocional i a Mèxic a través del Institut Ecologia Emocional MX. Titul privat avalat pels creadors i reconegut com a formació del professorat pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya. Dotze promocions a Barcelona, quatre a Madrid, una a Saragossa i 16 a Mèxic en diferents seus (Puebla, AguasCalientes, DF, Guadalajara) l'avalen.

Per saber-ne més

• Us recomanem la web: www.ecologiaemocional.org
• Vídeos
• Diccionari de Vocabulari vinculat a Ecologia Emocional
• Càpsules i Butlletins
• Material de consulta. Bagul de la generositat
• Xarxes socials: Twitter
• Xarxes socials: Twitter de la creadora del model, Mercè Conangla
• Xarxes socials: Facebook
• Youtube Ecologia Emocional:

Bibliografia

1. Soler J.,Conangla M. Donar temps a la vida. Editorial UOC, 2016
2. Soler J, Conangla M. La Ecología emocional. Amat, 2003
3. Soler J, Conangla M. La Ecología emocional: A arte de transformar positivamente as emoçoes. Editora Pergaminho, 2010
4. Soler J, Conangla M. Ecología emocional: A arte de cultivar sentimentos positivos. BestSeller Internacional. 2011
5. Soler J. Conangla M. Aplícate el cuento. Amat, 2015
6. Soler J. Conangla M. Tu mateix. Amat, 2015
7. Conangla M. Crisis emocionales. Amat, 2015
8. Soler J. Conangla M, Soler L. Emociones las razones que la razón ignora. Obelisco, 2012.
9. Soler J. Conangla M, Soler L. Emocions, les raons que la raó ignora. Pòrtic, 2012.
10. Conangla M, Soler J. Exploradores emocionales. Parramón, 2013
11. Conangla M, Soler J. Exploradors emocionales. Parramón, 2013
12. Conangla M, Soler J. Exploradores emocionais. Edicare Editora. Lisboa, 2013
13. Conangla M, Soler J. Emotional explorers. A creative approach to managing emotion. Shiffer Publisching, 2018
14. Conangla M, Soler J. ¡Cómo está el clima! Parramón, 2013
15. Conangla M, Soler J. Com està el clima! Parramón, 2013
16. Conangla M, Soler J. Que clima este! Edicare Editora. Lisboa, 2013
17. Conangla M, Soler J. Feelings Forecasters. A creative approach to managing emotion. Shiffer Publisching, 2018
18. Conangla M, Soler J. Energías y relaciones para crecer. Parramón, 2013
19. Conangla M, Soler J. Energies i relacions per a créixer. Parramón, 2013
20. Conangla M, Soler J. Energias e relaçoes para crescer. Edicare Editora. Lisboa, 2013
21. Conangla M, Soler J. Relationship navigators. A creative approach to managing emotion. Shiffer Publisching, 2018
22. Conangla M, Soler J. Sin ánimo de ofender. Obelisco, 2013
23. Conangla M, J. Soler. Corazón que siente, ojos que ven. Amat, 2014
24. Conangla, M. Soler, J. Ecología emocional para el nuevo milenio : el arte de reinventarse a uno mismo. Barcelona : Amat, 2014
25. Soler J. Conangla M. Ámame para que me pueda ir. Intermedio Editores. Colombia, 2008
26. Soler J. Conangla M. Amar é deixar viver. Editora Pergaminho, 2010
27. Soler J. Conangla M. Ámame para que me pueda ir. Amat, 2014
28. Soler J. Conangla M. Juntos pero no atados. Amat, 2014
29. Soler J. Conangla M. Juntos pero no revueltos. Amat, 2014
30. Soler J. Conangla M. Les vint perles de la saviesa. Angle editorial, 2014
31. Soler J. Conangla M. Las veinte perlas de la sabiduría. Cuadrilátero de libros, 2014
32. Soler J. Conangla M. El cansancio moral. Cuadrilátero de libros, 2015
33. Soler J. Conangla M. El cansament moral. Angle editorial, 2015
34. Soler J., Conangla M. La vida viene a cuento. Cuadrilátero de libros, 2015
35. Soler J., Conangla M. Животът идва на ум. Edición en búlgaro de "La vida viene a cuento". Hermes Editorial
36. Soler J., Conangla M. No són contes, és la vida. Angle editorial, 2015
37. Conangla, M. Soler, J. Pessigolles pel cor. Parramon, 2015
38. Conangla, M. Soler, J. Cosquillas para el corazón. Parramon, 2015
39. Conangla, M. Soler, J. Chatouille-moi le coeur. Parramon, 2015
40. Conangla, M. Soler, J. Coccole per il cuore. Parramon, 2015
41. Conangla, M.; Bisquerra R.; Soler J. La fuerza de la gravitación emocional. Ediciones B, 2011
42. Conangla, M.; Bisquerra R.; Soler J. La força de la gravitació emocional. Editorial UOC, 2011
43. Conangla, M. M., & Soler, J. (2018). Postveritats emocionals : els contes que ens expliquem a nosaltres mateixos. Amat, 2018
44. Conangla, M. M., & Soler, J. (2018). Posverdades emocionales: los cuentos que nos contamos a nosotros mismos. Amat, 2018
45. Conangla, M. M., Soler, J., & Llorens, E. (2018). Yo : viaje hacia mi interior. Barcelona : Editorial Alma.
46. Conangla, M., Soler, J., & Llorens, E. (2018). Mamá : lo que me gusta de ti. Barcelona: Editorial Alma
47. Conangla, M., Soler, J., & Llorens, E. (2018). Tú y yo. Barcelona: Editorial Alma
48. Conangla M., Soler J. Emocuentos: Un corazón repleto de emociones. Parramón, 2020
49. Conangla M., Soler J. Bondad en Acción: El ADN del corazón. Amat, 2020
50. Conangla M., Soler J. Bondat en Acción: L'ADN del cor. Amat, 2020

Referències

This article "Ecologia emocional" is from Wikipedia. The list of its authors can be seen in its historical and/or the page Edithistory:Ecologia emocional. Articles copied from Draft Namespace on Wikipedia could be seen on the Draft Namespace of Wikipedia and not main one.

---

 Facebook Page

🐤 Twitter Follow us on Twitter !

Read or create/edit this page in another language

• Ecologia emocional in English