You can edit almost every page by Creating an account. Otherwise, see the FAQ.

L'amor a la literatura medieval

De EverybodyWiki Bios & Wiki
Salta a:navegació, cerca

Un dels temes més importants de la història de la literatura és l'amor, per tant, la literatura medieval també té moltes obres el tema central de les quals és aquest sentiment. Resulta difícil encabir-lo en unes característiques comunes a totes les obres que tracten aquest tema, ja que és un terme mutable i que s’ha d’analitzar segons l'obra i l'autor per no caure en generalitzacions indegudes. Tanmateix, convé citar alguns dels aspectes que més es repeteixen durant l'època medieval.

El tema amorós se situa essencialment als llibres de cavalleria, al fenomen trobadoresc i a la novel·la al·legòrica. Els valors que propugnen aquests escrits situen a la dona com el centre de la vida social i artística i deixen de banda els valors més masculins que es defensaven a la cavalleria i la guerra. Els valors que tenen importància són aquells més personals i individuals, i adquireix més rellevància el sentimentalisme.

Tanmateix, no es pot traslladar aquests valors a la realitat de l'època, ja que la cavalleria promovia la solidaritat del grup i la dona mai era el centre social. Queden, doncs, relegats a l'àmbit estrictament literari i dins del context establert de la cort. Per exemple: el trobador mai parlarà d’experiència personals, malgrat que sempre parla en primera persona, i la finalitat del poema serà purament estètica, sense necessitat d’expressió d’un sentiment íntim.

Aquest ideal d’amor que només segueix el criteri personal provoca un gran problema a la societat feudal del segle XII, ja que aquesta es veu immersa en un seguit de normes molt estrictes que xoquen amb aquesta nova concepció. La dompna, una dona casada amb una relació adultera, és una de les representacions d’aquest concepte d’amor més comunes. L'amor cortès només se centra en els enamorats i les normes són íntimes i només establertes pels involucrats. Erich Kohler[1] i Georges Duby[2] van intentar justificar aquest conflicte de mentalitats recorrent als juvenes, cavallers de baixa gradació que buscaven una dona casada com a forma d’ascensió social.

Tot i així, altres crítics justifiquen l'amor cortés o la fin’amors amb valors clericals de submissió i servei, i concepcions aristocràtiques de l'amor i el matrimoni. Després del segle x l'amor esdevé un vincle feudal que es pot arribar a comparar com una aliança o pacte des de la dimensió més jurídica, premiant la fidelitat i pagant la deslleialtat. Tanmateix, no se sap si aquests tipus de relacions de l'amor cortès es van donar a la pràctica social o eren únicament literàries. Sembla que l'única influència de l'amor cortès era aquella que feia el text sobre el públic lector i auditor.

L’amor com a malaltia[modifica]

El tema amorós es va tractar des de la perspectiva mèdica titllant-lo de malaltia. Així doncs, s’establiren una sèrie d’etapes o fases que regulaven l'amor: intuitus (la mirada), concupiscentia (el desig), accesus (aproximacions), colloquium (la conversa), blandimentum (la caricia sentimental) i votiva duorum congressio (intercanvi de mots) i que et portaven cap a l'afecció que l'escriptor sovint utilitza per relatar l'evolució d’aquest sentiment. Un exemple clar el trobem a El libro del buen amor, de l'Arcipreste de Hita o a alguna passatges de La Celestina, de Fernando de Rojas.

El primer en parlar sobre l'amor com a malaltia va ser Arnau de Vilanova, metge de personatges importants medievals. Va escriure el Tractatus de amore heroico que va resultar la primera monografia sobre la malaltia de la passió amorosa. Exposa els símptomes i quins són alguns dels remeis que podien utilitzar. Tanmateix, no hi ha constància que aquests remeis s’utilitzessin a la realitat, possiblement aquesta idea de l'amor com a malaltia va quedar encabida dins de la literatura i de l'àmbit més teòric de la medicina.

Bibliografia[modifica]

  • Qui és Arnau de VilanovaArnau DB. Corpus digital d’Arnau de Vilanova. UAB. Grups de recerca UAB. [Data de consulta: 16/19/2916]
  • Cerda, Jordi. Qüestions preliminars. UOC. Barcelona

Referències[modifica]

  1. Erich Kohler. La Aventura caballeresca: ideal y realidad en la narrativa cortés. Barcelona: Sirmio, 1990. 
  2. Duby, Georges. El Amor en la edad media y otros ensayos. Madrid: Alianza Editorial, 1990. 


This article "L'amor a la literatura medieval" is from Wikipedia. The list of its authors can be seen in its historical and/or the page Edithistory:L'amor a la literatura medieval. Articles copied from Draft Namespace on Wikipedia could be seen on the Draft Namespace of Wikipedia and not main one.



Read or create/edit this page in another language[modifica]