La força en Simone Weil
 |
L'article necessita algunes millores en la redacció de la introducció. |
CONCEPTE
La força és, juntament amb la gravetat i la gràcia, l’eix sobre el que gira l'ontologia weiliana.
En el seu món conceptual, les lleis que regeixen els moviments de l’ànima són anàlogues a les de la gravetat física, a excepció de la gràcia, deixant la gravetat i la força col·locades al nivell més baix. Així, la força està lligada als impulsos i a la matèria, està subordinada a la necessitat i es regeix per una mecànica cega.
Per tant, la força i la gravetat determinen l’estructura d’allò real i juntes configuren l'escenari dels esdeveniments humans, mentre la gràcia (o la llum) és símbol d’allò diví, d'allò sobrenatural. La gravetat, com una força atraient, arrossega els cossos a la dimensió més baixa d'allò real, mitjançant el sotmetiment del cos a les necessitats i la força, en les seves actuacions més extremes, té com efecte l’esquinçament i la cosificació de l’ànima.[1] Aquesta mort en vida de l'ànima, l'acció de la força que no fa esdevenir cadàver, paradoxalment, no implica per l'ésser humà la impossibilitat d'experimentar la veritat i la gràcia, sinó una oportunitat, en circumstàncies extremes, de comprendre a través del seu patiment, l'ordre del real i l’amor de Déu.
Per a entendre què és la força per a Simone Weil, cal posar atenció a com la filòsofa entén a l´ésser humà com travessat per les idees de límit i ordre.[2] Aquesta idea de límit té a veure amb la racionalitat humana- la tasca de la qual és la infinita recerca de la veritat[3]- assimilada per la filòsofa a la capacitat humana de mesurar. D'altra banda, la imaginació està vinculada amb la desmesura i la letargia.
La força té també una relació important amb les paraules. Per a Weil, els mots són posseïdors d’un gran poder.[4] En temps de guerra, poden ajudar a esclarir els objectius de la lluita. En cas de no fer-ho, els homes poden veure’s desbordats per les ànsies de conquesta, amb la qua cosa els motius reals de la lluita no orienten les decisions, sinó que se sacrifica qualsevol cosa per la defensa d'un mot buit, com ara el nom d'Helena a la Guerra de Troia.[5] El motor de la majoria dels conflictes és l’exaltació de mots buits de significat, per això és que les guerres mai poden satisfer el seu objectiu perquè el seu objectiu no té límits, sinó que és el pur desplegament de la força.
L’acció humana es veu constantment limitada pels obstacles exteriors. No obstant això, en una mirada atenta i silenciosa cap a la dinàmica de la força, es pot comprendre que la força també és una joguina de la necessitat, i no fa més que obeir-la. Aquest reconeixement, suposa per l’ésser humà dues possibilitats: acceptar la sobirania de la força o bé acceptar que hi ha en nosaltres quelcom sagrat que ens permet observar la força com a perfecta obediència.[6]
La Ilíada o el poema de la força
Simone Weil comença el seu assaig La Ilíada o el poema de la força amb l'afirmació que el vertader protagonista del poema homèric, lluny de ser algun dels seus personatges, com Hèctor o Aquil·les, és, en realitat, la força.[7]
El poema de la força és un assaig breu escrit per la filòsofa francesa a l'any 1939,[8] durant la vigília de la Segona Guerra Mundial, i que va ser publicat per primera vegada cap a finals de 1940 a Marsella. Seguidament, al gener de 1941, es va publicar a la revista literària francesa Cahiers du Sud. Aquest assaig ha aparegut també a diverses recopilacions dels seus escrits, així com La font grega o Escrits sobre la guerra.
El motiu de l'elecció de La Ilíada d'Homer com a font per a reflexionar sobre el tema de la força té a veure amb la convicció de l'autora que el text homèric és un testimoni modèlic que serveix de mirall de la història,[9] és a dir, una font fidel a la que acudir per a comprendre determinats fenòmens socials encara vigents.[10] Per a Weil, una de les grans virtuts del text homèric radica en la imparcialitat a l'hora de jutjar les accions dels aqueus i els troians en la guerra de Troia, en l'esperit de justícia qe inspira una representació lleial de lees relacions entre homes en temps de guerra.[11] La Ilíada, constitueix, en essència, un retrat genuí de l'exercici desmesurat de la força. Aquesta desmesura té a veure amb una consideració errònia de les pròpies capacitats, que en la filosofia de Weil es tradueix en la ignorància del propi límit que obstaculitza l'aprenetatge de la virtud.[12] Així com també té a veure amb l'anhel insaciable de conquesta, provocat per la carència d'una demarcació clara dels objectius de la lluita. Aquesta indeterminació dels objectius de la guerra, també està vinculada amb el poder dels mots, que, mal entesos, poden provocar guerres, i, ben definits, poden salvar vides.[13]
Weil substitueix la clàssica disjuntiva vencedors i vençuts [14] per aquells que pateixen la força i els que creuen dominar-la.[15] Però la possessió de la força és il·lusòria ja que designa, més aviat, una relació inestable i fràgil entre qui mana i qui obeeix. Creuen que es pot posseir la força porta a un estat d'embriaguesa que fa de la força un fals ídol i de qui la porta per bandera un representant del no res. En aquest sentit, la guerra posa al seu centre la idolatria de la força.[16] És per això que aquesta categoria esdevé essencial a l'hora de comprendre els fenòmens socials, en especial els períodes de guerra i l'opressió social.
This article "La força en Simone Weil" is from Wikipedia. The list of its authors can be seen in its historical and/or the page Edithistory:La força en Simone Weil. Articles copied from Draft Namespace on Wikipedia could be seen on the Draft Namespace of Wikipedia and not main one.
- ↑ Weil, Simone. «La gravedad y la gracia». A: La gravedad y la gracia. Trotta, 1994, p. 53.
- ↑ Weil, Simone. «El orden». A: Echar raíces. 1996. Trotta, p. 28.
- ↑ Weil, Simone. «La verdad». A: Echar raíces. Trotta, 1996, p. 48.
- ↑ Revilla, Carmen. «Entre el poder de la fuerza y el poder de las palabras». A: Simone Weil: nombrar la experiencia.. Trotta, 2003, p. 197.
- ↑ Weil, Simone. «La Ilíada o el poema de la força». A: Escrits sobre la guerra. València: Bromera, 2003, p. 97.
- ↑ Revilla, Carmen. «Entre el poder de la fuerza y el poder de las palabras». A: Simone Weil: nombrar la experiencia. Madrid: Trotta, 2003, p. 201.
- ↑ Weil, Simone «La Ilíada o el poema de la força». La Ilíada o el poema de la força, Error de l'script: no existeix el mòdul "data"., pàg. 1.
- ↑ «The book experience».
- ↑ Weil, Simone. Escrits sobre la guerra (en valencià). 2003. Bromera, p. 79. ISBN 9788476602973.
- ↑ Revilla, Carmen. «Espejos y documentos: la lectura de la historia». A: Simone Weil: nombrar la experiencia. 2003. Madrid: Trotta, p. 57.
- ↑ Weil, Simone. Escrits sobre la guerra. 2003. València: Bromera, p. 80. ISBN 9788476602973.
- ↑ Weil, Simone. «La Ilíada o el poema de la força». A: Escrits sobre la guerra. 2003. València: Bromera, p. 90. ISBN 9788476602973.
- ↑ Revilla, Carmen. «Entre el poder de la fuerza y el poder de las palabras». A: Nombrar la experiencia. 2003. Trotta, p. 196.
- ↑ Weil, Simone. «La Ilíada o el poema de la força». A: Escrits sobre la guerra. 2003. Bromera, p. 86. ISBN 9788476602973.
- ↑ Revilla, Carmen. «Entre el poder de la fuerza y el poder de las palabras». A: Simone Weil: nombrar la experiencia. 2003. Madrid: Trotta, p. 197.
- ↑ Weil, Simone. «La idolatría». A: La gravedad y la gracia. 1994. Trotta, p. 103.
