Llenguatge sexista

El llenguatge sexista és el conjunt de sons articulats amb el que les persones manifesten el que pensen o senten relacionats amb la discriminació segons el sexe.

Context[modifica]

Al llarg de la historia s’han construït diferents identitats (gènere) al voltant de l’aparell/s genital/s (sexe) amb el que hem nascut.

En el cas de les persones que neixen amb ambdós aparells genitals, la necessitat classificatòria de la societat en que vivim la categoritza en home o dona pel cànon establert amb el que coincideix pel físic o per l’òrgan que té. En el cas que tingui l’aparell genital “femení” es considera dona i en el cas que tingui l’aparell genital “masculí” es considera home. Tot atriubuït a l'aparença dels genitals amb què naixem o vivim. Acompanyant aquestes dues formes s’ha construït unes maneres de fer, de pensar, de vestir, de sentir i de viure que condicionen el dia a dia de les persones(gènere pel dimorfisme sexual).

Tant al sexe com al gènere se’ls ha donat unes valoracions: en el cas “femení” associat a negatives i d’inferioritat i en el cas “masculí” a fortalesa i superioritat. Aquesta relació de superioritat es reflecteix també en el llenguatge, el llenguatge sexista.

Llenguatge sexista[modifica]

El llenguatge és una manera d’expressa-nos, relacionar-nos, comunicar-nos i crear vincles i relacions. És una manera de construir la societat i alhora, reflecteix com és aquesta mitjançant el contingut i significats que es dona a les paraules i expressions. També és una manera d’educar i transmetre coneixements i valors.

Així doncs, podem dir que el llenguatge és un mirall cultural i social. Com a conseqüència, podem veure com reflecteix el masclisme i sexisme de la societat heteropatriarcal en que vivim. Mirall de la relació jeràrquica que hi ha entre sexes de la nostra societat, al llarg dels anys, l'ús d'aquest llenguatge sexista i masclista i de cretes expressions ha alimentat aquesta relació de superioritat i discriminació, contribuint en perpetuar aquestes relacions.

Aquesta discriminació per sexes ( i gèneres) la podem trobar en molt àmbits i un d’ells és el de la comunicació i el llenguatge. No només amb com escrivim, sinó també amb el significat que se li dona a moltes paraules, expressions i maneres de comunicar-nos. Per exemple:

Expressions sexistes. Ex: “Això és de noies”, “plorar és de nenes”, "molt bé machote"
Connotació que s’atribueix als animals segons “siguin” mascle o femella. Ex: Ets un/a gallina(persona covarda).
Quan hi ha un grup de persones en què hi ha una figura ‘’masculina’’ per referir-se a la multitud s’utilitza el sexe masculí.

Com evitar-lo[modifica]

Donada la discriminació, és necessari fer un procés de transformació cap a un llenguatge que contempli totes les diversitats i identitats que puguin sorgir en les persones, sense aixafar ni menystenir a ningú per com se sent. Per això plantegem algunes propostes per un llenguatge lliure i no discriminatori:

Ús de barres: Nens/es, tots/es, gossos/es,...

Ús de desdoblaments: Nens i nenes, tots i totes, gossos i gosses,...

Ús de mots col·lectius: Els voluntaris i les voluntàries del projecte substituït per el personal voluntari del projecte. O bé, els professors i les professores han posat les notes al Juny substituït per l’equip docent ha posat les notes al Juny.

Expressions despersonalitzades: Utilitzar el lloc de naixement en comptes de nascut/da. O bé, cognoms i només en comptes de el/la sol·licitant.

Ús de la paraula persona i part: Les persones participants en la conferència van assistir puntuals. En comptes de, els/les participants de la conferència van assistir puntuals. La part beneficiaria del tracte va quedar molt contenta. En comptes de, el/la beneficiari/a del tracte va quedar molt content/a.

Usar adjectius: En lloc de ficar el informe del/la tècnic/a posar l’informe tècnic.

Tracte de vos: Us saludem cordialment en comptes de el/la saludem cordialment.

Perífrasis: Un altre recurs per a englobar en el discurs a ambdós sexes és utilitzar una perífrasi per a evitar utilitzar el masculí com genèric. Com per exemple els universitaris canviar per la comunitat universitària.

Construccions metonímiques: La joventut està molt exaltada, en lloc de el/les joves estan molt exaltats/es.

Ús de formes genèriques i formes no personals dels verbs: Creiem necessari que es faci més pati en comptes de , creiem que es necessari que els/les nens/es facin més pati.

Podem trobar diferents formes d'escriure innovadores que no fan cap tipus de discriminació, com per exemple l’ús de @ o l’ús de les x. Per exemple: Ellxs bebien un batut o totxs eren molt riallerxs

Referències[modifica]

Anar↑ «Generalitat de Catalunya. Sexisme».
Anar↑ «Diccionari Real Acadèmia Española RAE».
Anar↑ «Generalitat de Catalunya. Usos no sexistes de la llengua».
Anar↑ «Isonmia fundació.Universitat Jaume I».
Anar↑ «IEC( Institut d'Estudis Catalans). " Cap a la igualtat de la llengua"».
Anar↑ «[Recomendaciones_lenguaje_no_sexista-2010-VAL.pdf Isonomia fundació. Usos no sexistes de la llengua]».

This article "Llenguatge sexista" is from Wikipedia. The list of its authors can be seen in its historical and/or the page Edithistory:Llenguatge sexista. Articles copied from Draft Namespace on Wikipedia could be seen on the Draft Namespace of Wikipedia and not main one.