Vergés 14 generacions

De EverybodyWiki Bios & Wiki
Salta a:navegació, cerca

14 generacions de Vergés: Cinc segles, 413 anys del s XVI al s XXI[modifica]

per Josep C. Vergés

1. Història familiar dels Vergés[modifica]


Palafrugell, Torra Vergés Barris. Postal de 1928.

Els Vergés són originaris d'Elna al Rosselló. Quan els francesos envaeixen Catalunya al nord del Pirineu el 1639, Franc Vergés (n. 1608) fuig fins just passada la frontera a la Catalunya lliure. La seva tria d'Agullana indica que pensava tornar quan els francesos marxessin, però s'hi queden i Franc també a l'Agullana, casant-se amb una noia del poble, Caterina Vinyas. El primer fill de Franc es diu Pau, nom pacífic de l'avi matern, Pau Vinyas nascut el segle XVI. El nebot de Franc segurament, Rafel Vergés, marxa d'Elna després que Espanya regali definitivament el Rosselló a França en el Tractat dels Pirineus de 1659. El veiem documentat per primer cop a l'Agullana fent de padrí de Rafel, fill de Pau Vergés, nascut deu anys després de signada la pau el 1679. Quan Rafel d'Elna té el fill Josep el 1687, l'apadrina Margarida, la dona de Pau.

Franc (1a generació) i el seu fill Pau (2a generació) inicien aquesta història de la família Vergés. Pau és el primer Vergés registrat a l'Agullana quan hi neix el 1645. Rafel d'Elna crea una segona dinastia Vergés. Entre les dues branques ompliran Agullana de Vergés durant dos segles des dels 1640 als 1840 per set generacions.

Els Vergés tenien professions. Franc era boter i el seu fill Pau també. Rafel d'Elna era teixidor de llí i el seu fill Josep també. Baldiri (3a generació) només és bracer i mor jove als 47 anys però deixa testament, que marca un cert benestar. El fill Pau Vergés Serra treballa a la casa pairal de Pau Bech, la dona tia per part de mare, casant-se amb Úrsula Bech. El fill Jaume (4a generació) també és bracer però quan la seva dona Anna mor als 50 anys celebra una missa major amb tres sacerdots. Josep (5a generació) viu l'accidentada invasió francesa de Napoleó. Un fill, Ramon, mor d'una escopetada el 1811. El pare, Josep, mor el mateix any. La seva primera dona moria jove als trentena i s'havia casat en segones núpcies amb la mare de Baldiri (6a generació)

Entre fills, padrins i testimonis tenim esclopers, traginers, fusters, ferrers, boters, forners, mestres de cases, i també assessor, doctor en medicina, sastres, però sobretot el que hi ha entre els Vergés i les seves coneixences són tapers. Agullana està envoltada d'alzines sureres. En canvi només hi trobem dos pagesos, padrins de Jaume, fill de Pau (2a generació) i Josep, fill de Josep (5a generació). Els Vergés marxen d'Agullana al fer-se industrials del suro o com els hi deien, comerciants. Baldiri (6a generació) és el contribuent més important de Sant Feliu de Guíxols, un burgés analfabet. El seu fill Pere (7a generació) es casa a La Jonquera i un testimoni és Josep Barris, 'taper de Darnius', futur sogre del fill d'en Pere, Josep, casat amb Rosa Barris. Demostra que les famílies es coneixien íntimament abans de néixer els fills Josep i Rosa (8a generació). Per cert el pare de la dona de Pere, Maria Àngela, parlava llatí a taula amb la família a Sant Celoni al Vallès, segons explicava el seu besnét Josep Vergés Matas. Així tenim que el fill d'un analfabet enriquit amb el suro es casa amb una noia instruida en llatí. Remarcar també que taper era una professió que podia ser d'alt statu. No tanta però com Francesc Vergés, que no és branca directa, fill de l'hisendat Jaume Vergés, casat a La Jonquera el 1826 amb Narcisa, filla del ciutadà honrat de Barcelona Carles Bosch amb testimonis Julià Corney, hisendat de Cuixà i Fèlix Barceló, doctor en diví.

Josep Barris, després de casar-se a La Jonquera el 1839 marxa a Épernay, capital del xampany, on té sis fills durant 9 anys. Torna per fundar a Palafrugell la Casa Barris amb delegacions sureres a França, Alemanya, Anglaterra, Portugal i Algèria. Diputat pel Partit Liberal va ser alcalde de Palafrugell 1868-69. La seva dona Anna Delhom tenia un avi d'Elna al Rosselló, exiliat com els primers Vergés de la mateixa ciutat. La filla Rosa Barris Delhom es casa amb Josep Vergés Borrell, nascut a La Jonquera, unint dues famílies industrials del suro del mateix entorn surer a la ratlla de França. Igual que el sogre, Josep Vergés Borrell segueix la revolució liberal i signa el manifest de Sant Feliu de Guíxols. Funda i dirigeix la caixa d'estalvis de Palafrugell. Entre els fills destaquen Joan Vergés Barris, primer alcalde catalanista de Palafrugell el 1899 i poeta fundador dels Jocs Florals amb Joan Maragall. El seu germà Josep (9a generació) fou alcalde de Palafrugell 1912-14 i 1920-22, i president del Centre Nacionalista Republicà. Els dos germans moriren joves, als 41 i 42 anys.

Josep Vergés Barris es casa a Barcelona amb Pilar Matas Teixidor i el seu fill Josep Vergés Matas (10a generació) fundarà Destino i publicarà l'obra completa de Josep Pla. El seu fill Josep Vergés Coma (11a generació), expulsat per fundar el Sindicat Democràtic d'Estudiants i exiliat a Cambridge, és doctor en economia ambiental. Té quatre fills: Eduard doctor en informàtica, Gabriela logopeda i musicòloga, Frederic animador 3D i Caterina osteòpata. Caterina 12a generació) és mare de Jaikel (13a generació), estudiant.

Durant cinc segles dels 9 Vergés que tenim dades completes, el més vell és Josep Vergés Matas amb 91 anys i el més jove el seu pare Josep Vergés Barris que mor als 42 anys. Tres Vergés superen els 80 anys: Josep Vergés Matas 91, Baldiri Vergés Cantenys 90, Jaume Vergés Serra 83. Seguits de Pau Vergés Vinyas 76, Josep Vergés Joan 70, Pere Vergés Vilanova 68, Josep Vergés Borrell 57, Baldiri Vergés Collell 47 i Josep Vergés Barris 42.

El nom més frequent és Josep, amb 5 de les 13 generacions de Vergés, amb la curiositat que des de 1839 fins 2020 hi ha 4 Joseps seguits durant prop de 200 anys. Caterina, nascuda 1986, duu el mateix nom que l'àvia Caterina nascuda cinc segles abans.

2. A la ratlla de França: Entorn Agullana, Maçanet de Cabrenys, Darnius i La Jonquera[modifica]

Agullana, Alt Empordà

Els Vergés d'Agullana s'emparenten amb els pobles veins:

Darnius: Margarida Collell (n. 1647) de Darnius casada amb Pau Vergés Vinyas (2a generació)

Anna Joan Parent (n. 1717) de Darnius casada 1733 amb Jaume Vergés Serra (4a generació)

Maçanet de Cabrenys: Margarida Cantenys Descans (n. 1748) de Maçanet de Cabrenys casada 1776 amb Josep Vergés Joan (5a generació)

Francesca Vilanova Genís (n. 1783) de Maçanet de Cabrenys casada 1811 amb Baldiri Vergés Cantenys (6a generació)

La Jonquera i Figueres: Pere Vergés Vilanova (7a generació) casat a La Jonquera 1838 amb Maria Àngela Borrell Brasó de Sant Celoni

El seu fill Josep Vergés Borrell (8a generació) neix a La Jonquera el 1839

Agulana i entorn

El futur sogre Josep Barris Buixó casat a La Jonquera amb Anna Delhom Martínez de Figueres el mateix any 1839

3. Nou generacions fins a finals del segle XIX[modifica]

Generació 0: Bartomeu Vergés n. Elna s. XVI

Casat amb Caterina Delhom n. Elna s. XVI.

Caterina Delhom apadrina Paula Vergés n. 1621 a Elna

Fill Vergés Delhom nascut a Elna:

Francesc (Franc) Vergés Delhom n. 1608


1a generació: Francesc (Franc) Vergés Delhom n. Elna 1608, boter

Padrí Martí Soler assessor

Casat amb Caterina Vinyas (n. Agullana 1613), filla de Pau Vinyas i Anna

Padrins Rafel Puig de Darnius i Caterina Assamora de La Jonquera

Caterina apadrina la néta Caterina el 1673 quan tenia 60 anys

Fills Vergés Vinyas nascuts a l'Agullana:

Pau (1645-1721) (2a generació). Padrins Pau Balló i Maria Serra d'Agullana

Magdalena n. 1654. Padrins Jaume Brunet i Caterina Cantor d'Agullana

Caterina n. 1658. Padrins Pere i Jerònima Brunet


2a generació: Pau Vergés Vinyas (Agullana 1645-Agullana 1721) boter

Primer Vergés inscrit i nascut a l'Agullana 1645

Boter com el seu pare Franc

'Feu testament al notari el 1705' als 60 anys

Pau mor als '80 anys i poc més'. En realitat 76 anys

Casat amb Margarida Collell (Darnius* 1647-Agullana 1725) (*Com la germana Marianna Collell de Darnius, padrina i tia àvia el 1654 de Marianna Vergés Bech, filla de Pau Vergés Serra)

Margarida mor als '78 anys poc més o menys'

Fills Vergés Collell nascuts a l'Agullana:

Caterina n. 1673. Padrina la seva àvia 'Caterina, muller de Franc Vergés'

Jaume (1676-1747). Padrins Jaume Geli, pagès i 'Caterina, muller d'Antoni traginer de Figueres'. Casat amb Maria Àngela

Baldiri (1678-1725) (3a generació)

Rafel (1679-1743) teixidor de lli. Padrí 'Rafel Vergés teixidor d'Elna'. Com el seu oncle Franc s'instal.la a l'Agullana. Es casa amb Margarida Serra. El fill Josep (n. 1687) apadrinat per Margarida Collell, dona de Pau Vergés. Josep Vergés Serra, teixidor de llí també, mor als 22 anys el 1709


3a generació: Baldiri Vergés Collell (Agullana 1678-Agullana 1725) bracer

Baldiri mor als 47 anys 'poc més o menys. Feu testament en poder de mi'

Casat amb Magdalena Serra (Agullana 1676-Agullana 1756)

Fills Vergés Serra nascuts a l'Agullana:

Jaume (1707-1790). Padrina l'àvia 'Margarida, muller de Pau Vergés' (4a generació)

Marianna n. 1709. Padrí l'avi Pau Vergés Vinyas

Margarida n. 1712. Padrí l'oncle Jaume Vergés Collell escloper

Antoni, n. 1714. Padrí Antoni Serra ferrer

Pau (1718-1760). Padrina 'Maria Àngela, muller de Jaume Vergés', l'oncle.

Casat amb Úrsula Bech 1741. Testimoni Jaume Vergés escloper i Antoni Serra ferrer. Pau i la seva germana Margarida surten al relat de la casa pairal Bech

(Albert Compte, Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos 1998)

Baldiri 'jove' (1719-1795) mestre de cases. Casat amb Maria Àngela Balló

Eugènia (1720-1726). Padrí el cosí Narcís Vergés teixidor de llí

Escolàstica (1724-1726), els padrins traginers


4a generació: Jaume Vergés Serra (Agullana 1707-Agullana 1790) bracer

Jaume 'menor mor als vuitanta i quatre anys'. En realitat 83

Casat 1733 amb Anna Joan Parent (Darnius 1717-Agullana 1767)

Testimonis l'oncle Jaume Vergés Collell bracer, Mateu Huguet doctor en medicina i Marc Bech mestre de cases, potser el germà d'Úrsula Bech casada amb Pau Vergés Serra

Anna mor 1767 'd'edat 50 anys. Assistència tres sacerdots. No feu testament'

Fills Vergés Joan nascuts a l'Agullana:

Matilde n. 1734. Padrí l'avi matern Jaume Joan Parent sastre de Darnius

Padrina l'àvia Magdalena Serra, vídua de Baldiri Vergés Collell

Rosa (1735-1739)

Maria (1736-1738)

Magdalena n. 1737. Padrí l'oncle Pau Vergés Serra

Padrina l'àvia materna Anna Maria Parent de Darnius

Baldiri n. 1739. Padrí l'oncle Baldiri Vergés Serra, mestre de cases als 19 anys

Padrina l'àvia Anna Maria, muller de Jaume Joan sastre de Darnius

Baldiri 'antes fou batejat ab infantem necessitatem per Maria Àngela, muller de Jaume Vergés Collell escloper' (tia-àvia)

Taper casat amb Anna Cantenys (1753-1779)

Josep (1739-1811) (5a generació)

Antoni (1742-1743) Padrí el germà de l'àvia materna Antoni Serra ferrer Padrina la tia-àvia Maria Joan, 'vidua de Joan Bech, mestre de cases'

Marianna (1744-1746) Padrí l'oncle Josep Joan jove, fuster de Darnius

Padrina la tia Marianna Vergés, 'muller de Jaume Coded de Darnius'

Anna (1752-1755)


5a generació: Josep Vergés Joan (Agullana 1739-Agullana 1811) taper

Casat 1767 amb Margarida Brunet Pumarola (Agullana 1745-Agullana 1775)

Margarida mor 1775 'd'edat trenta o més anys, muller de Josep Vergés'

Fills Vergés Brunet nascuts a l'Agullana:

Anna (1767-1781). Padrí l'avi Jaume Vergés Serra

Joan n. 1769. Padrina tia àvia Eugènia Vergés Serra. Casat amb Maria Delforn

Ramon (1771-1811) taper. Padrina la tia Anna Cantenys de Maçanet de Cabrenys, dona de l'oncle Baldiri Vergés Joan

'Mor d'una escopetada que li tiraren'

Josep (1775-1779). Padrins materns Joan Pumarola, pagès de Darnius, i Gertrudis Brunet

Segones núpcies:

Josep Vergés Joan vidu, taper

Casat 1775 a l'Agullana amb Margarida Cantenys Descans (Maçanet de Cabrenys 1748-Agullana 1818)

Testimoni Joan Vergés jove, taper d'Agullana

Josep mor a l'Agullana el 1811 'edat uns setanta anys més o menos'

Margarida Cantenys 'mor poch més o menos setanta anys' a l'Agullana 1818

Fills Vergés Cantenys nascuts a l'Agullana:

Maria n. 1776. Padrí Bartomeu Cantenys mestre de cases

Anna (1780-1781). Padrina la tia Anna Cantenys de Maçanet de Cabrenys, dona de Baldiri Vergés Joan

Baldiri (1781-1870) (6a generació)


6a generació: Baldiri Vergés Cantenys (Agullana 1780-Sant Feliu de Guíxols 1870)

Comerciant surer tot i ser analfabet. Mor als 90 anys.

Casat a l'Agullana 1811 amb Francesca Vilanova Genís (Maçanet de Cabrenys 1783-Sant Feliu de Guíxols 1862). Testimoni Jaume Vergés taper

Tots els fills neixen a l'Agullana així que no marxen a Sant Feliu de Guíxols fins tard. El 1844 la filla Maria encara es casa a l'Agullana quan Baldiri té 61 anys

Fills Vergés Vilanova nascuts a l'Agullana:

Margarida n. 1811. Padrins l'avi Francesc Vilanova boter i l'àvia Margarida Cantenys, segona dona de Josep Vergés Joan

Pere (1814-1882). Padrins Pere Olió sastre i l'àvia Margarida Genís (7a generació)

Jaume (1817-1827). Padrins de Maçanet de Cabrenys

Maria n. 1820. Casada a l'Agullana 1844 amb Pau Defís, forner

Francesca (1823-1877)

Pere Vergés Vilanova


7a generació: Pere Vergés Vilanova (Agullana 1814-Sant Feliu de Guíxols 1882) Comerciant surer

Casat 1838 a La Jonquera amb Maria Àngela Borrell Brasó (Sant Celoni 1811-Sant Feliu de Guíxols 1890)

Testimonis Joan Vinyas taper d'Agullana i Josep Barris taper de Darnius (futur sogre del fill Josep Vergés Borrell)

Vicenç Borrell sastre, pare de Maria Àngela, parlava llatí a taula amb la família segons explicava el seu besnét Josep Vergés Matas

Fills Vergés Borrell:

Josep n. La Jonquera 1839. Padrí l'avi Baudili Vergés Cantenys (8a generació)

Enric n. 1846 Sant Feliu de Guíxols

Filla n. 1850 Sant Feliu de Guíxols. Sense nom batejada per la llevadora

Maria Àngela n. 1851 Sant Feliu de Guíxols

4. Els Vergés i els Delhom d'Elna[modifica]

La ciutat episcopal d'Elna al Rosselló. Hi ha un mas del molí Vergés, un ull o rec d'en Vergés i un barri Delhom

Raphael Vergés, advocat, representant dels advocats de Perpinyà. Va defensar davant Lluís XVI els soldats revoltats el 1790. El seu discurs fou tan brillant que l'Assemblea Nacional va votar imprimir-lo

Emmanuel Vergés (1759-1835), germà de Raphael i Joseph, professor de dret civil a la Universitat de Perpinyà. Fou senador dues legislatures i promulgà el Codi Napoleònic a Itàlia el 1808. Legió d'Honor el 1814

Joseph Vergés, germà de Raphael i Emmanuel, procurador a Perpinyà. Pius VII el nombrà comte palatí. El seu fill Emmanuel fou capità de l'estat major

Emmanuel Vergés de Ricaudy (1857-1911), banquer, president del Club Alpí Francès secció Canigó, president de la Societat d'Estudis Catalans de Perpinyà

Tomàs Delhom Bonet (n.1774 Elna) fill de Josep Delhom Vilar (n. 1750) i Tecla Bonet, aristòcrata fuig de la Revolució Francesa i es casa amb Francesca Soler de Figueres. El seu fill Salvador Delhom Soler (n. 1793), comerciant, es casa amb Rosa Martínez de Figueres i en segones núpcies el 1840 a La Jonquera amb Cecília Sobrepera de Cantallops. És pare d'Anna Delhom Martínez (1822-1882), casada amb Josep Barris Buixó (1816-1890). La filla Rosa Barris Delhom (1842-1931) es casa 1863 amb Josep Vergés Borrell (8a generació)

5. Josep Barris de Darnius[modifica]

A Can Barris de La Vajol tingué lloc l'últim acte oficial de la República el 1939 (https://ca.wikipedia.org/wiki/Can_Barris)

Josep Barris Buixó (Darnius 1816-Palafrugell 1890)

Diputat pel Partit Liberal. Alcalde de Palafrugell 1868-69

Fundador a Palafrugell de la Casa Barris amb delegacions sureres a França, Anglaterra, Alemanya, Portugal i Algèria (https://www.palafrugell.cat/serveis-ciutadania/barris-i-buixo-josep)

Josep Barris

Casat 1839 a La Jonquera amb Anna Delhom Martínez (Figueres 1822-Manresa 1882) Pare Salvador Delhom (Figueres 1795-1863). Avi Tomàs Delhom (Elna 1764)

Fills Barris Delhom:

Rosa (Épernay, França 1842-1931) (8a generació)

Trinitat n. 1845

Manuel (1846-Palafrugell 1890). Padrí d'Angelina Vergés Barris 1871 en representació de Josep Barris i padrí de Joan Vergés Barris 1873

Arthur, (Brighton 1848-South Sea 1910). Padrí de Júlia Vergés Borrell 1876

Maria, n. 1849

Júlia (1851-1925). Padrina de Júlia Vergés Borrell 1876

8a generació: Josep Vergés Borrell (La Jonquera 1839-Palafrugell 1896)

Josep Vergés Borrell

A la caiguda de la reina Isabel II el 1868 signa per la instauració de la Junta Revolucionària a Sant Feliu de Guíxols

El 1880 funda i dirigeix la caixa d'estalvis de Palafrugell

Rosa Barris Delhom, Mama Rosa

Casat a Palafrugell 1863 amb Rosa Barris Delhom 'Mama Rosa' (Épernay 1842-Palafrugell 1931). El sogre Josep Barris Buixó funda la multinacional surera Casa Barris a Palafrugell

Fills Vergés Barris nascuts a Sant Feliu de Guíxols:

Enric n. 1869. Padrins els avis Pere Vergés Vilanova i Anna Delhom Martínez

Angelina n. 1871. Padrí Josep Barris Buixó representat per Manuel Barris Delhom

Joan (1873-1914). Padrins Manuel Barris Delhom i Francesca Borrell

Júlia n. 1876. Padrins Artur i Júlia Barris Delhom d'Épernay

Mercè n. 1880. Padrins Josep Massot de Perpinyà i la tia Maria Barris Delhom d'Épernay

Josep (1881-1923) (9a generació)

Antònia (1883-1963). Padrins Bartomeu Barris Gorgot de Darnius i Angelina Vinyas de Sant Feliu de Guíxols

6. Els Vergés i el suro[modifica]

Cours Barris, La Calle (Algèria, avui Al Kala). Passeig dedicat a la multinacional surera Casa Barris entre el port i l'ajuntament

La industrialització del suro s'inicia a finals dels 1740, segons Rosa Ros Massana (Recerques 76, 2020), en dues comarques gironines: l'Alt Empordà amb Agullana, Darnius, La Jonquera, i la Costa Brava: Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols (els dos principals centres de la indústria surera), Calonge, Palamós, Tossa, Lloret, Blanes. La família Vergés figura en sis d'aquestes poblacions sureres: Agullana, Darnius, La Jonquera, Palafrugell, Palamós i Sant Feliu de Guíxols. La industria neix per exportar, en pannes, en taps i especialment trefins per al xampany.

Agullana està molt ben situada per la matèria prima -els boscos d'alzines sureres- i per exportar, a la ratlla de França. La primera notícia ja la tenim el 1740 a Can Bech on treballen dos germans Vergés (Albert Compte, Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 1998). Margarida i Pau són germans petits de Jaume Vergés Serra (4a generació).

Pau Bech Serra té 14 anys quan mor el seu pare el 1740. Menor d'edat se li anomena un tutor fins la majoria que anota totes les despeses de la casa. Margarida Vergés Serra cobra el 1744 el seu contracte: 'Per dos anys y mig que ha estat per criada en la casa de dit Bech, dinou lliuras, dos sous y sis diners'. El seu germà Pau Vergés Serra es casa el 1741 quan té 23 anys amb Úrsula Bech Cantar. Ja és família quan surt anotat el mateix any: 'He pagat a Pau Vergés per haver anat a cercar lo Dr. Bisern en San Llorens de la Muga per visitar dita Úrsula, que estava malalta, sis sous.' Es tracta de la viuda del pare, Pau Bech Genís, casat en segones amb Úrsula Puntunet.

Les anotacions del tutor revelen que el 1741 Can Bech ja exportava suro, que representa el 72% dels ingressos. L'any seguent el 61% de les rendes, així que la indústria surera comença com a mínim a principis i no a finals dels 1740. Dues remeses de Can Bech s'exporten a Cotlliure, el port de la Catalunya Nord, i dues més a La Jonquera, el pas terrestre cap a França: '38 quintars al preu de 16 rals de plata i el quintà.' El tutor acredita un client que paga per endavant: 'A Nicolau Lanquina de Colliure 7 lliures, 8 sous, 6 diners que li devien, que los havia avançat per suro'.

Josep Vergés Joan (5a generació) nascut precisament el 1741 es declara taper quan es casa als 28 anys el 1767, així que els Vergés segueixen la professió surera iniciada amb Pau Vergés Serra, casat amb Ursula Bech dels Bech que exportaven suro la generació anterior. Quan es casa Josep Vergés Joan en segones núpcies amb Margarida Cantenys Descans el 1775, un testimoni, Joan Vergés jove ,també es declara taper. El 1811 Napoleó envaeix la resta de Catalunya i Ramon Vergés Brunet 'mor d'una escopetada que li tiraren' quan tenia 40 anys. El mossèn apunta que era taper.

El germanastre de Ramon, Baldiri Vergés Cantenys (6a generació) es casa el mateix 1811 als 30 anys i també es declara taper igual que un testimoni Jaume Vergés. El seu fill Pere Vergés Vilanova (7a generació) es declara taper quan es casa a La Jonquera el 1838 als 24 anys, el seu pare també, igual que els dos testimonis Joan Vinyas i Josep Barris. Quan la filla Maria Vergés Vilanova es casa el 1844 als 24 anys amb el forner Pau Defís, un testimoni serà Tomàs Brunet taper.

Josep Vergés Borrell (8a generació) neix el 1839 a La Jonquera. El seu avi i padrí Baldiri segueix de taper. Però quan els fills de Josep Barris i Baldiri Vergés Cantenys es casen el 1863, els dos pares ja no són tapers i es declaren comerciants del suro. Josep Vergés Borrell té 24 anys quan es casa amb Rosa Barris Delhom, però el mossèn no li apunta cap professió. De fet els registres deixen d'apuntar professions, però aquí tenim tot l'historial de com neix la multinacional surera Casa Barris amb delegacions a cinc paisos, des de Pau Vergés que aprèn l'ofici i es casa amb una família surera el 1741 durant cinc generacions, primer tapers i després comerciants del suro.

En els registres del segle que va de mitjans del s XVIII a mitjans del XIX surten 8 tapers fins que passen els Vergés a ser comerciants del suro i s'ajunten amb Josep Barris. Confirma aquesta genealogia surera el que afirma Rosa Ros: 'El 94% dels pares d'ofici taper casaven un fill també taper.' I també el que ja afirmava Martí Roger el 1911 a l'Avenç: 'La pujada en l'escala social s'aconseguia sols per medi del comerç'.

7. Cinc generacions segles XX i XXI[modifica]

Jardins de la Torre Vergés Barris al Cap Roig entre Llafranc i Callella (Palafrugell)
Joan Vergés Barris

Joan Vergés Barris (Sant Feliu de Guíxols 1873-Barcelona 1914)

Alcalde de Palafrugell 1899-1902. Primer alcalde catalanista

Poeta fundador amb Joan Maragall dels Jocs Florals

Editor de la revista modernista Joventut, Periòdich Catalanista

https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/consulta/registro.do?id=2061

Josep Pla: 'Gran senyor, home molt ric, gran fabricant de taps per al xampany francès, el palafrugellenc de més expressivitat, més cultivat i de més graciosa versatilitat que potser ha existit, poeta, industrial, propietari, bona persona, catalanista i d'un entregent sense comparació possible'

https://www.palafrugell.cat/serveis-ciutadania/verges-barris-joan

9a generació: Josep Vergés Barris (Sant Feliu de Guíxols 1881-Barcelona 1923)

Josep Vergés Barris

Alcalde de Palafrugell 1912-14 i 1920-22

Unió Federal Nacionalista Republicana

https://ca.wikipedia.org/wiki/Uni%C3%B3_Federal_Nacionalista_Republicana

President del Centre Nacionalista Republicà

https://www.palafrugell.cat/serveis-ciutadania/verges-barris-josep-2[1]

Casat a Barcelona 1903 amb Pilar Matas Teixidor (Palamós 1882-Barcelona 1937). Testimonis capità d'infanteria Joan Pineda de Barcelona, l'advocat Enric Sauch de La Bisbal, Joan Forn de Palamós i Narcís Vilahur de Barcelona. Elvira Teixidor, mare de Pilar Matas, va néixer a Madrid

Mor als 42 anys. El seu germà Joan als 41 anys

Fills Vergés Matas:

Rosa n. 1904 Palafrugell. Padrina l'àvia Rosa Barris Delhom d'Éparnay. Casada a Barcelona 1939 amb Gustau Perry

Elvira n. 1905. Padrins l'oncle Joan Vergés Barris i l'àvia Pilar Matas Teixidor. Casada a Barcelona 1941 amb Manuel Tort

Angelina n. 1906 Palafrugell

Josep (Palamós 1910-Barcelona 2001) (10a generació)


10a generació: Josep Vergés Matas (Palamós 1910-Barcelona 2001)

Josep Vergés Matas

Editor de la revista Destino, Edicions Destino, obra completa de Josep Pla Fundador premis Nadal i Pla, editor Vida Deportiva, directiu del Barça

Autor d'Imatge Josep Pla, vol. 45 OC Josep Pla

https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Verg%C3%A9s_i_Matas

https://larepublicacatalana.wordpress.com/?s=Verges+centenary+in+Biblioteca

https://larepublicacatalana.wordpress.com/?s=Catalonia+is+no+joke

https://larepublicacatalana.wordpress.com/?s=La+censura+invisible+de+Josep+Pla%2FThe+invisible

Maria Rosa Coma Borràs

Casat 1946 a Barcelona amb Maria Rosa Coma Borràs (Barcelona 1926- 2005) ballarina del Liceu, filla de Delfí Coma Llaunet (Barcelona 1889-1985) i Glàfira Borràs Subirachs (Barcelona 1895-1976)

Mor als 91 anys i la seva dona Maria Rosa Coma Borràs als 79 anys

Fills Vergés Coma nascuts a Barcelona:

Josep n. 1947. Padrí l'avi Delfí Coma i padrina tia Rosa Vergés Matas, funcionària de l'ajuntament de Barcelona (11a generació)

Anna (1948-2018)

Paulina n. 1950

Pere n. 1953

Rosa n. 1955

Margarida, n. 1956

Clara n. 1959

Elisabet n. 1963


11a generació: Josep Vergés Coma (Barcelona 1947)

Josep C. Vergés

Josep C. Vergés és autor de 23 llibres més 10 com a director, 69 articles científics i centenars de premsa a 26 mitjans

Editor del blog diari Verges Report a https://larepublicacatalana.wordpress.com/

Secretari de la Societat Catalana d'Economia de l'Institut d'Estudis Catalans, director del seu Anuari i secretari del Premi Catalunya d'Economia

Expulsat com a delegat de Sindicat Democràtic d'Estudiants i exiliat https://larepublicacatalana.wordpress.com/?s=Sindicat+Democr%C3%A0tic

M.A. Hon. en economia per la Universitat de Cambridge i doctor per Barcelona, d'on fou professor junt a Montpeller

Fundador amb Ramon Trias Fargas d'Esquerra Democràtica de Catalunya, membre de la Internacional Liberal

President de l'Associació de Veins Sant Cugat Centre

Casat amb Àngela Garcia grafista i arxivera

Segones núpcies amb Règula Pfeiffer catedràtica d'institut i psicòloga

Fills Vergés Garcia de La Floresta, Sant Cugat del Vallès:

Eduard n. 1979 doctor en informàtica

Gabriela n. 1981 logopeda i musicòloga

Frederic n. 1984 animador 3D

Caterina n. 1986 osteòpata (12a generació)

Caterina Vergés


12a generació: Caterina Vergés Garcia (La Floresta 1986) osteòpata

c. Nigel Davidson de Trinitat

Fill Davidson Vergés:

Jaikel n. 2011 a La Floresta (13a generació)


13a generació: Jaikel Davidson Vergés (La Floresta 2011) estudiant

Jaikel Davidson Vergés
Per l'esquerra: Caterina, Règula, Josep, Gabriela, Jaikel, Frederic, Eduard

8. Els Vergés per Catalunya i la llibertat[modifica]

La història familiar dels Vergés comença i acaba amb la política. Quan els francesos envaeixen Catalunya al nord del Pirineu el 1639, Franc Vergés fuig fins just passada la frontera a la Catalunya lliure. La seva tria d'Agullana indica que pensava tornar quan els francesos marxessin, però s'hi queden i Franc també a l'Agullana, casant-se amb una noia del poble, Caterina Vinyas nascuda el 1613. El primer fill de Franc l'anomena precisament Pau, nom del sogre indicant també què voldria per a la seva terra ocupada. El seu nebot segurament, Rafel Vergés, marxa d'Elna després que l'imperi espanyol regali definitivament el Rosselló a França en el Tractat dels Pirineus de 1659.

Durant un segle tres generacions de Vergés visqueren a la Catalunya lliure, fins que els francesos de nou ocupen tota Catalunya el 1714 i la regalen al borbó francès que governa a Castella. Felip IV de Catalunya i V de Castella, que havia jurat les Constitucions Catalanes, liquida la Generalitat, el Parlament que havia sobreviscut 700 anys i prohibeix el català com els borbons ja havien fet 50 anys abans al Rosselló. L'església no fa cas de la prohibició del català i fins ben entrat el segle XIX durant més d'un segle segueix inscrivint batejos, bodes i defuncions en català.

Els francesos tornen a ocupar Catalunya amb Napoleó. Ramon, fill de Josep Vergés Joan a la seva defunció el mossèn explica 'morí d'una escopetada que li tiraren'. Els francesos o una disputa pel contraban a la ratlla de França? L'ofici de taper passa de Ramon al seu germanastre Baldiri que marxa d'Agullana cap a Sant Feliu de Guíxols on construirà una indústria surera, el més gran contribuent de la ciutat tot i ser analfabet.

Els Vergés d'Elna participen activament en la Revolució Francesa i l'Era Napoleònica, prestigiosos advocats. A finals del segle XIX un Vergés serà banquer i, dos segles després de la invasió francesa, Emmanuel Vergés presideix la Societat d'Estudis Catalans de Perpinyà. Una altra branca també prové d'Elna, els Delhom. L'aristòcrata Tomàs Delhom, perseguit de nou per la política francesa com els primers Vergés, s'exilia a Figueres. La seva néta és la mare de Rosa Barris Delhom casada amb Josep Vergés Borrell.

El pare de Rosa, l'alcalde Josep Barris, fa política liberal com molts catalans quan fan diners, en el seu cas creant la multinacional surera Casa Barris de Palafrugell amb delegacions a cinc paisos. El seu gendre Josep Vergés Borrell segueix la trajectòria. A la caiguda de la monarquia el 1868 signa la instauració de la Junta Revolucionària a Sant Feliu de Guíxols, la ciutat d'on prové. El seu fill Joan serà el primer alcalde obertament catalanista de Palafrugell i un mecenes de la cultura catalana, fundador dels Jocs Florals amb Joan Maragall, poeta com ell, i editor de la revista modernista Joventut Periòdich Catalanista. El seu germà Josep també serà alcalde dos cops a Palafrugell per la Unió Federal Nacionalista Republicana i president del Centre Nacionalista Republicà.

La família s'arruina al voltant de la crisi mundial de 1928, però els anarcocomunistes igualment volen assassinar el jove de 26 anys Josep Vergés Matas a la guerra civil i ha d'exiliar-se a Londres on treballa a la famosa llibreria Foyles de Charing Cross. Quan jo estava exiliat a Cambridge, cada cop que em visitava el meu pare anàvem a la llibreria d'on tenia bons records. Serà l'editor de la revista liberal Destino perseguida brutalment per Franco, tancada dos cops els anys quaranta i seixanta, amb les oficines destrossades per defensar els aliats a la Guerra Mundial i amb un intent del règim de quedar-se la revista. Edicions Destino publica l'Obra Completa de Josep Pla. Tot ve detallat als meus llibres 'Un país tan desgraciat, memòria compartida amb l'editor de Destino' i 'La censura invisible de Josep Pla'.

Fitxer:La censura invisible portada.png
La censura invisible de Josep Pla per Josep C. Vergés

Josep C. Vergés, autor de 33 llibres i centenars d'articles edita el blog diari Verges Report, secretari de la Societat Catalana d'Economia de l'Institut d'Estudis Catalans i secretari del Premi Catalunya d'Economia. Expulsat de la universitat com a delegat del Sindicat Democràtic d'Estudiants es gradua exiliat a Cambridge. Serà professor de les Universitats de Barcelona i Montpeller. Funda amb Ramon Trias Fargas Esquerra Democràtica de Catalunya, adscrita a la Internacional Liberal. Ha participat durant molts anys en moviments veinals i escolars. Actualment presideix l'Associació de Veins Sant Cugat Centre. I així anem els Vergés per Catalunya i la llibertat durant cinc segles.


Contacte: josepcverges@larepublicacatalana.cat


El meu blog diari Verges Report [1]



This article "Vergés 14 generacions" is from Wikipedia. The list of its authors can be seen in its historical and/or the page Edithistory:Vergés 14 generacions. Articles copied from Draft Namespace on Wikipedia could be seen on the Draft Namespace of Wikipedia and not main one.

  1. Bruguera, Jordi. «Vergés Barris, Josep», Error de l'script: no existeix el mòdul "data".. [Consulta: Error de l'script: no existeix el mòdul "Data".].