Alagaësia

Alagaësia és una terra de fantasia on es desenvolupa la història d'El Llegat, la tetralogia de Christopher Paolini.

Habitants d'Alagaësia[modifica]

Les races principals inclouen humans, elfs, nans, úrgals i dracs, tot i que aquests darrers estan en perill d'extinció. Hi ha també un cert nombre de criatures els orígens de les quals no es coneixen, com els Ombra o els Ra'zac. A banda de les races, a Alagaësia també han existit o existeixen societats que mereixen reconeixement, com els vardens, els Genets de Drac i els Apòstates.

Humans[modifica]

Els humans semblen poblar la majoria del món conegut d'Alagaësia, encara que van venir de l'altre costat del mar fa relativament poc. Un grup de vint guerrers fundaren Alagaësia, tot i que no se sap com hi van arribar. És molt probable que els Ra'zac els fessin fugir. Arribaren a Surda, i allà començaren a expandir-se i a adaptar-se a aquest nou lloc, i hi habitaven en pau. S'assabentaren de l'existència dels nans, amb els quals comerciaren durant uns quants anys abans de l'Aïllament.

Els guerrers arribaren tres-cents anys després de la formació dels Genets de Drac. Es van instal·lar al nord i van romandre allà gairebé dos mil anys. Poc després, el Rei Palancar, va arribar a Alagaësia. Primer arribà a Surda, on posà nom a la Vall de Palancar, on s'havien instal·lat els humans originàriament. Llavors començà a construir un estat poderós. Va lluitar contra els nans i els elfs tres vegades, i va perdre les tres lluites.

Un grup de Senyors demanaren un tracte abans que els elfs sol·licitessin la pau sense el coneixement de Palancar, i a Palancar se li va usurpar el tron i va ser desterrat, però ell, la seva família i els seus vassalls es negaren a marxar de la vall. Per prevenir un possible atac de Palancar o que aquest aconseguís més poder, els Genets construïren Ristvak'baen, a la muntanya d'Utgard, per a poder vigilar Palancar i el seu imperi. Finalment, un fill avariciós que no podia esperar la mort natural del seu pare el matà de manera que ell pogués convertir-se en rei, i allò llançà la casa de Palancar a l'assassinat, la traïció i altres coses que convertiren el que va ser un estat poderós en una mera ombra de si mateix.

El predecessor de Vrael, Anurin, governant dels Genets, va buscar humans Genets per prevenir que allò tornés a passar, i protegir així els governs humans. Va ser una decisió molt impopular, i va provocar una forta discussió entre ell i la Reina Elfa Dellanir. Anurin va separar els Genets del govern èlfic i abandonà Vroengard. Ara no podien protegir els governs, de manera que el seu propòsit va disminuir, fins que la reina amb gran saviesa va deixar els Genets lliures de qualsevol govern, i els va permetre tornar a Du Weldenvarden. Aquesta opció mai no l'acabà de satisfer, i com que el poder dels Genets era més gran que el seu propi, ningú no podia vigilar els guardes, com els elfs solien fer. Això va portar al final dels Genets (La Caiguda) a mans del nou rei Galbatorix.

Elfs[modifica]

La raça dels elfs es remunta a temps antics, quan existien amb altres bèsties destinades a la terra. Tenen una aparença molt humana, cara suau amb orelles punxegudes, pell clara, front prima i trets elegants. Acostumen a estar prims, amb cossos musculats, i no tenen pèl enlloc dels seus cossos, excepte al cap. Als elfs els agrada cantar i ballar. Tots els elfs són vegetarians, perquè valoren la vida de tots els éssers. Es diu que el poder dels elfs és immens, fins al punt que l'elf més feble i menys entrenat podria derrotar un humà guerrer hàbil amb l'espasa.

Van arribar a Alagaësia en uns vaixells d'argent, des d'una terra que anomenaven Alalea. Es diu que va ser Teirm el primer lloc que van trepitjar els elfs. Avui dia viuen retirats als boscos, lluny de l'abast de Galbatorix.

Els elfs són dirigits per la reina Islanzadí, que va succeir el Rei Evandar i la Reina Dellanir. Islanzadí era la parella del Rei Evandar, i es va convertir en reina després que el seu cònjuge morís a la darrera batalla dels elfs contra Galbatorix a Ilirea. Arya, filla d'Islanzadí, es convertirà en reina a la mort de la seva mare.

Un cop, els elfs van tenir un horrible malentès amb els dracs que conduí a una cruenta guerra. Finalment van poder resoldre les seves disputes gràcies als Genets de Drac. Elfs i dracs es reuniren a Ilirea per a unir màgicament les seves races. Els elfs proporcionaven l'estructura i els dracs el seu poder i la seva potència, i així les seves ànimes es fonien. Els dragons van rebre els dons de la llengua i altres coses de la civilització, i llavors van esdevenir menys ferotges. Els elfs van obtindre més força i elegància, i millor habilitat amb la màgia. La seva vida natural es va allargar fins a fer-los gairebé immortals, tot i que no invencibles. Les seves habilitats com a mags prenien forma de cançó, i amb les seves veus podien donar forma als objectes. Com a resultat, totes les seves eines, incloses les seves cases, es feien cantant, modelant el material de què estaven fetes d'aquesta manera. Abans de La Caiguda dels Genets, els elfs tenien moltes grans ciutats a tot el continent, no solament a Du Weldenvarden; llocs agafats per Galbatorix durant La Caiguda.

Es diu que els apassiona el mar més que qualsevol altra cosa, i probablement tenien moltes ciutats per la costa. Ellesméra es converteix en la capital dels elfs després de La Caiguda, i es troba al cor de Du Weldenvarden. Està protegida per barreres arcanes que fan impossible aparèixer allà dins per art de màgia. Per a poder-hi entrar, hom ha de passar per Gilderean el Savi, el Guardià de la Porta. Existeix des de la guerra entre elfs i dracs, és el portador de les flames blanques de Vandil i és príncep de la Casa Miolandra.

Parlen la Llengua Antiga, i a causa d'això no poden mentir, encara que a vegades amaguen part de la veritat o insinuen una cosa quan en realitat en volen dir una altra. L'elf amb major estatus parla en segon terme.

També són coneguts com la Gent Justa, tot i que la seva major debilitat és la seva vanitat. Sovint fan servir la màgia per a canviar el seu físic i pensen com tenir un millor aspecte del que realment tenen. Han utilitzat les seves habilitats amb la màgia per a crear les seves cases als boscos de Du Weldenvarden cantant als arbres i a les plantes, o per construir qualsevol eina. Aquesta tècnica és utilitzada per Rhunon, forjador de les espases dels Genets, i el més consumat forjador d'Alagaësia, encisa les espases dels Genets perquè estiguin eternament esmolades, i no es rovellin ni es trenquin mai. Aquesta tècnica també intervingué en la creació de l'arbre Menoa, en el qual els elfs fan la Celebració del Jurament de Sang. L'arbre Menoa era originàriament una cantant, anomenada Linnea, decebuda en el seu desig de tenir cònjuge. Després d'assassinar el seu promès hipòcrita, cantà a si mateixa al costat d'un pi fins que no hi va haver cap diferència entre els dos, i tots dos formaren un.

Nans[modifica]

Els nans són la raça més antiga de totes (diuen haver viscut a Alagaësia més de vuit mil·lennis), i han viscut a les Muntanyes Beor des dels primers dies. Són descrits com humanoides petits i rabassuts, amb cabells llargs i densos, i amb set dits a cada peu. Tenen vides llargues, però no són immortals com elfs o dracs.

Consideren que van ser creats per un dels seus déus, a qui anomenen Helzvog, i els veneren a tots ells amb molta devoció. La història dels déus és que Guntera, Rei de Déus, és un guerrer i un erudit, però és una mica llunàtic i li han d'oferir sacrificis per complaure'l. El veneren perquè va fer servir els ossos d'un gegant per crear el món. Es diu que va néixer d'una lloba a l'alba de les estrelles, i lluità contra gigants i monstres per fer-se un lloc a Alagaësia. Va prendre a Kilf, deessa dels rius i els mars, com esposa. Urur és el déu del cel i de l'aire, i el seu germà, Morgothal, el déu del foc. Els germans s'estimaven tant l'un a l'altre que no es podien separar, i per això el Sol i les estrelles. A la religió dels nans, Sindri és la mare de la terra, i Helzvog és el favorit entre tots els déus nans. Després que els gigants foren eradicats, Helzvog cregué que Alagaësia havia de ser poblada, i tot i que sabia que els altres déus estarien en desacord, va crear secretament els primers nans de les arrels de les muntanyes. Al saber això, els déus crearen altres habitants: Sindri va crear els humans de la terra, i Urur i Morgothal als dracs. Guntera va crear els elfs, i així la resta de races van entrar al món.

Els rituals d'enterrament dels nans diuen que han de ser enterrats a la pedra, d'altra manera es creu que els seus esperits mai es reunirien amb Helzvog a les seves sales de pedra. Els elfs troben increïble aquesta religió, ja que ells són més científics i només creuen en el que saben de la naturalesa.

Els dracs i els nans mai no han anat plegats. Abans que s'establissin els Genets de Drac, els dracs tenien com a costum robar l'or dels nans i menjar-se el seu bestiar, provocant tensions entre les dues races. Això va provocar que els nans es neguessin a ser inclosos en el pacte entre elfs i dracs, el que explica que no hi hagués mai un Genet Nan.

Al llarg dels 8.000 anys hi ha hagut quaranta-dos reis, essent el primer de tots Korgan, i el quaranta-dosè Hrothgar. Volund, el martell de Korgan, està en mans dels rei actual. A El Llegat, els nans eren dirigits pel rei Hrothgar fins que el va matar Murtagh. Segons el primer llibre, Orik és l'hereu de Hrothgar.

Els nans es divideixen en tretze clans, i un Rei els governa a tots. Hi ha tretze Caps de Clan que decideixen el nou Rei quan l'anterior mor. Els Caps de Clan tenen molt de poder.

Orthiad, una de les ciutats abandonades dels nans, va ser la capital dels nans durant molt de temps, abans que Tronjheim es creés a Farthen Dûr. Tronjheim és tan gran que podria albergar a tota la nació nana en cas d'emergència, la qual cosa ha succeït dos o tres cops.

Els nans són possiblement els millors ferres d'Alagaësia, només igualats pels elfs. Ha creat moltes meravelles, incloent-hi punys de metall en què inclouen joies i punxes de ferro. També li han proporcionat a Eragon de la seva armadura, i van crear també una per als dracs dels Genets, que ara porta Saphira. També li donaren un collaret que li impedia ser convocat per un altre. Aquest artefacte també va ser creat pels enans mitjançant un encanteri. La seva artesania és només igualada pels elfs.

Els humans fan servir el mateix tipus de runa per escriure que els nans, perquè quan els humans arribaren a Alagaësia eren analfabets i els nans els ensenyaren. També allotgen als vardens a casa seva (Tronjheim) essent d'una ajuda inavaluable. Els hi donen suport als vardens, com els elfs, i han jurat que caminaran plegats quan hagin de marxar contra Galbatorix.

Urgals[modifica]

Vegeu Urgals.

Dracs[modifica]

Els dracs han viscut a Alagaësia des d'anys immemorials. La pell d'un drac és gairebé impenetrable, tot i que la fina membrana que recobreix les ales sí que es pot foradar amb més facilitat. Les seves escates brillen com gemmes, i tot el drac és del mateix color. Els seus ulls són del mateix color que les escates, i tant les seves dents com les punxes del coll acostumen a ser de color blanc. Espiren flames per la boca, també del seu mateix color, i alguns poden aguantar fins a una hora. Mai no paren de créixer fins a la seva mort. Els dracs tenen propietats màgiques. No poden fer-la servir voluntàriament, excepte per al foc que treuen de la boca.

Hi va haver una guerra entre dracs i elfs molt cruenta. Un elf va trobar un ou de drac i el va cuidar, aturant així la guerra i portant la pau. Per evitar-ne una altra, els dracs connectaren les seves ànimes amb les dels elfs, canviant les dues races (vegeu elfs). Els dracs donen el Gedwëy Ignasia (palmell que brilla) quan són tocats pels seus Genets el primer cop. Es comuniquen amb ells de manera telepàtica i poden combinar la seva màgia. Els dracs són immortals, i també permeten als seus Genets ser-ho.

Genets de Drac[modifica]

Vegeu Genets de Drac.

Els Perjurats[modifica]

També coneguts com a Wyrdfell, els Perjurats eren el grup de Genets que Galbatorix usava per combatre els altres Genets de Drac. Ells també n'eren, però estaven alterats per Galbatorix i el servien.

L'únic del que se sap que va tenir fills és Morzan, que va ser pare de Murtagh i Eragon. Brom, el Genet de Drac, va matar Morzan i dos Perjurats, i va ser el responsable de la mort de cinc més. La resta moriren en emboscades, suïcidats o per abús de màgia, principalment a causa dels vardens.

Es comenta la gran similitud entre els Perjurats i els Nazgûl del Senyor dels Anells, ja que serveixen al senyor fosc. També són força similar a Forsaken, en nombre i pel fet que se'ls prometia gran poder pel seu servei. També lluitaven entre si per aconseguir més poder l'un sobre l'altre, tot i que a diferència de Forsaken, els Perjurats paguen les seves batalles amb la vida.

Homes gat[modifica]

Els homes gat són éssers interessants, ja que són capaços de canviar el seu aspecte entre humà i gat. Es descriuen com a gats grans, de mirada ferotge, amb cossos magres, espatlles fortes i potes grans. També tenen un cabell abundant que recobreix la seva angular cara. No se sap amb certesa d'on provenen. També hi ha dones gat.

No acostumen a parlar amb la gent, excepte amb endevinalles, o d'una manera molt críptica, el que els fa molt difícil d'entendre. Només apareixen en temps de necessitat. Es diu que durant el temps dels Genets, eren tan cèlebres com els dracs. Eren l'animal de companyia favorit de reis i elfs, tot i que eren els mateixos homes gat qui decidien quan marxaven i quan es quedaven. És una raça que s'ha començat a exhaurir, d'una manera tan inexplicable com el seu origen.

A Eragon n'apareixen dos: Solembum i Maud.

Ombra[modifica]

Els ombra són humans posseïts per esperits. Són similars als encantadors, ja que tots dos fan servir la màgia per dur a terme tasques màgiques, però amb la diferència que l'encantador controla els esperits que fa servir, mentre que un ombra deixa la seva ment i el seu cos al servei de l'esperit i no té cap tipus de control sobre les seves accions.

Són molt poderosos, i només tres éssers han pogut matar-ne un: l'elf Laetri, el Genet de Drac Irnstad, i Eragon. L'única manera de matar una ombra és foradant-li el cor. D'una altra manera, reapareix en un altre lloc i torna més poderós encara que abans. L'únic ombra important que apareix als llibres és Durza, el qual gairebé mata Eragon a Gil'ead, però va sobreviure gràcies a l'ajuda del seu drac i de Murtagh. Es desconeix si hi ha més ombres durant l'época en què es desenvolupa la història del llibre.

Ra'zac[modifica]

Vegeu Ra'zac.

Vardens[modifica]

Vegeu Vardens.

Gent Grisa[modifica]

Vegeu Gent Grisa.

Màgia[modifica]

Els humans, els elfs o qualsevol altra criatura no són la font de la màgia. La màgia salvatge és molt més poderosa que qualsevol altra criatura vivent. Els mags, abans de la creació del Llenguatge Antic, tan sols havien de néixer amb l'habilitat innata de fer servir la màgia, i només havien de pensar en la seva pròpia llengua. Per fer-la servir en aquells dies, l'energia requerida era molt petita.

La màgia deixa l'usuari fatigat. Si s'utilitza màgia, l'energia necessària és la mateixa que es necessitaria per realitza la tasca de manera normal. Altres atributs com la distància a l'objectiu i la gravetat de la màgia afecta al cansament que adquirirà l'usuari. La màgia extremadament potent vencerà l'usuari, matant-lo i deixant l'obra incompleta.

La màgia no permet ressuscitar a ningú d'entre els morts, ja que existeix un abisme entre la vida i la mort on la màgia no significa res. Si un usuari ho prova, perdrà tota la seva energia i morirà en l'intent. Els encanteris s'han de fer de manera que si l'usuari estigués a punt de perdre tota la seva energia en l'intent, l'encanteri es pugui trencar i salvar-se.

El mètode de pensar en l'encanteri en la pròpia llengua és molt perillós, ja que una petita distracció pot fer variar-lo i convertir-se en una catàstrofe. Un succés així va estar a punt d'eliminar tota la vida a Alagaësia. Llavors, la Gent Grisa va fer l'encanteri més gran que s'ha fet mail, per lligar la màgia al Llenguatge Antic. La Gent Grisa va esgotar gairebé tota la seva energia i acabaren morint, però van aconseguir canviar la naturalesa de la màgia.

Igual que abans, encara s'ha de néixer amb l'habilitat innata de fer màgia i ser un Shur'tugal, però ara han de conèixer la Llengua Antiga per poder-la fer servir i controlar. Tot i així, encara és possible pensar l'encanteri en Llenguatge Antic perquè funcioni, donant l'avantatge de la sorpresa. Si un sap el nom d'una cosa en el Llenguatge antic, tindrà el control complet sobre aquesta cosa. Això també inclou el nom real d'una persona.

Elfs, dracs i Genets poden fer màgia. També accedeixen a la màgia els mags i les bruixes a través d'encanteris o pocions. Si un encantador invoca un esperit i aquest el posseeix, es converteix en una ombra. Els Genets de Drac enforteixen la seva capacitat de fer màgia a través del lligam que estableixen amb el seu drac, un lligam amb les forces primitives de la terra.

Una de les tècniques bàsiques més emprades és l'habilitat d'estendre la consciència més enllà d'un mateix, posant-se en contacte amb el que l'envolta. S'aprèn a entrar en contacte amb les ments d'altres persones, podent fins i tot prendre'n el control. També s'ensenya l'acte contrari, el de defensar-se, posant barreres a la ment perquè ningú no et pugui atacar d'aquesta manera.

A les batalles màgiques, els adversaris no ataquen fins que no han entrat a la ment de l'enemic. Els encantadors protegeixen els exèrcits amb la seva màgia. Els mags rivals intenten trencar aquestes proteccions.

Hi ha secrets a la màgia, només reservats als Genets de Drac més assenyats i experimentats:

Les dotze paraules de mort, que poden matar un exèrcit sencer tallant certs nervis o artèries, necessitant només l'energia necessària per aixecar un dit.
Donar atributs especials als objectes.
Transportar instantàniament un objecte.
Identificar verins en menjar i begudes.
Poder veure i sentir el que està passant en un altre lloc del món.
Treure energia del que envolta el Genet, incloent coses de la terra i la vida del que l'envolta.

Un secret que encara no ha estat revelat és com pot continuar augmentant cada any la força de Galbatorix.

Llengües d'Alagaësia[modifica]

Encara que a gairebé tot arreu d'Alagaësia es parla en el mateix idioma, n'hi ha d'altres també.

El Llenguatge Antic es refereix a la llengua que es parlava antuvi a Alagaësia, a la trilogia El Llegat de Christopher Paolini. Era utilitzada entre la Gent Grisa, i és utilitzada pels elfs cada dia, i per a la resta de races per fer servir la màgia.

Els noms en aquesta llengua són els noms veritables de les coses; el coneixement del nom veritable d'una persona concedeix l'habilitat per controlar-la. La pronunciació, els temps, i més coses sobre el Llenguatge antic es poden trobar a la "Guia de Llengua" de l'edició Deluxe d'Eragon. El Llenguatge Antic està fortament influenciat pel Nòrdic antic, una llengua germànica parlada pels habitants escandinaus i els seus assentaments d'ultramar durant l'època dels víkings, fins a l'any 1300.

Orígens[modifica]

El Llenguatge Antic era l'emprat per la Gent Grisa. No era sempre la llengua de la màgia. Originàriament, la màgia era controlada per les idees i el pensament del mag, però si l'usuari es distreia les conseqüències podien ser terribles. Finalment hi va haver un desastre enorme a causa d'això, i la Gent Grisa havia de decidir fer alguna cosa per evitar aquest perill. Van llançar l'encanteri més gran de la història, canviant la naturalesa de la mateixa màgia, de manera que la seva llengua la controlés. L'esforç d'aquest encanteri va provocar que la Gent Grisa desaparegués d'Alagaësia.

Etiqueta[modifica]

Hi ha fórmules específiques de cortesia entre els elfs. Quan dos elfs es troben, toquen amb els seus dos primers dits els llavis, per indicar que "no distorsionarem la veritat durant la nostra conversa", seguit d'una sèrie de frases que depenen de la situació. De fet, utilitzant el Llenguatge Antic, només es pot dir la veritat.

Exemple[modifica]

El diàleg és aquest:

Primer elf: Atra esterní ono thelduin
Segon elf: Mor'ranr lífa unin hjarta onr
Primer elf: Un du evarínya ono varda

La persona de posició més baixa parla primer. Pot estar saludant una persona d'estatus més elevat, o bé honrant un subordinat. La primera resposta, Mor'ranr lífa unin hjarta onr, és obligatòria per no faltar el respecte. La segona resposta la fa el primer interlocutor si és una situació formal. Si un està insegur de la seva posició ha de donar possibilitat de parlar al seu interlocutor. Si aquest no diu res haurà de parlar primer.

Vocabulari[modifica]

Frases i paraules agafades dels llibres Eragon, Eragon Deluxe i Eldest, en les seves contraportades.

Adurna - Aigua.
Agaetí Blöedhren - Celebració del Jurament de Sang
Aiedail - L'estel del matí
Aí varden abr du Shur'tugal gata vanta – (anglès) A warden of the Riders lacks passage.
Älfr ach thornessa – Ell fa això.
Älfrinn ero aí koma ramrsja – Es veia una dona forta.
Argetlam - Mà d'argent
Atra esterní ono thelduin/Mor'ranr lífa unin hjarta onr/Un du evarínya ono varda – Que la bona fortuna t'acompanyi/Que la pau habiti al teu cor/I que els estels et guardin.
Atra gülai un ilian taught ono un atra ono waíse skölir frá rauthr – Deixa que la sort i la felicitat et guiin i et protegeixin de la desgràcia.
Atra nosu waíse vardo fra eld hórnya – Que no pugui sentir-nos ningú.
Bjartskular - Escates brillants
Blöthr - Atura't.
Böetq istalri! – Foc ample!
Brakka du vanyalí sem huildar Saphira un eka! – Redueix la màgia que ens reté a Saphira i a mi.
Brisingr - Foc.
Dagshelgr - Dia sagrat.
Deloi moi! - Terra, canvia!
Domia abr Wydra – Control del destí (llibre).
Draumr kópa – Ulls de somni.
Du Fells Nángoröth – Les muntanyes maleïdes.
Du Fyrn Skulblaka – La Guerra dels Dracs.
Du grind huildr! – Aguanta la porta!
Du Silbena Datia – Les boirines que suspiren (un poema).
Du Súndavar Freohr – Mort de les ombres.
Du Völlar Eldrvarya – Els Camps Ardents.
Du Vrangr Gata – El camí errant (hauria de ser Du Gata Vrangr segona la gramàtica correcta de la Llengua Antiga).
Du Weldenvarden – El bosc que vigila.
Dvergan - Nans.
Ebrithil - Mestre.
Edur - Llom.
Edur Carthungavë – Os de cua de Les Vertebrades.
Eka aí friai un Shur'tugal! – Sóc un Genet i un amic!
Elda - Títol honorífic de gran lloada, desproveït de gènere.
Eyddr eyreya onr! - Buideu les vostres oides!
Fethrblaka, eka weohnata néiat haina ono. Blaka eom iet lam – Ocell, no et faré mal. Vola fins a la meva mà.
Fricai Anglát – Amic mort.
Gala O Wyrda brunhvitr/Abr Berundal vandr-fodhr/Burthro lausblädar eja undir/Eom kona dauthleikr... – (anglès) Sing O white-browed Fate/Of ill-marked Berundal/Born under oaken leaves/To mortal woman...
Gánga aptr- Anar endarrere.
Gánga fram- Anar endavant.
Gath sem oro un lam iet – Uneix aquesta fletxa amb la meva mà.
Gath un reisa du rakr! – Uneix i abasta la boirina!
Gedwëy ignasia – Palmell brillant.
Gëuloth du knífr! – Atenua el fil! (d'una arma).
Jierda theirra kalfis! – Mata les seves cries!
Lethrblaka – Rat-penat.
Letta orya thorna! – Atura aquestes fletxes!
Liduen Kvaedhí – Escriptura poètica.
Losna kalfya iet – Allibera les cries.
Manin! Wyrda! Hugin! - Memòria! Destí! Idea!
Moi stenr! – Pedra, canvia!
Nagz reisa! – Manta, cau!
Osthato Chetowä – La Salvia que està de Dol.
Reisa du adurna – Augmenta l'aigua.
Sé mor'ranr ono finna – Que trobis pau.
Sé onr sverdar sitja hvass! – Que les teves espases romanin afilades!
Sé orúm thornessa hávr sharjalví lífs – Que aquesta serpent mantigui la seva vida.
Skölir nosu fra brisingr – Protegeix-nos del foc.
Skulblaka, eka celöbra ono un malabra ono un onr Shur'tugal né haina. Atra nosu waíse fricai - Drac, l'honro i desitjo que vosté i el vostre Genet no pateixin cap mal. Deixa'ns ser amics.
Stenr reisa! – Augmenta pedra!
Stydja unin mor'ranr, Hrothgar Könungr – Descansi en pau, rei Hrothgar.
Thrysta deloi – Comprimeix la terra.
Thrysta vindr – Comprimeix l'aire.
Thverr stenr un atra eka hórna! – Travessa la pedra i deixa'm escoltar!
Togira Ikonoka – L'Esguerrat que està Sencer.
Tuatha du orothrim – Comprovació del temperament del ximple.
Vel eïnradhin iet ai Shur'tugal – La meva paraula de Genet.
Vinr Älfakyn – Elf amic.
Waíse heill! – Ser curat!
Wiol ono – Per a tu.
Wiol pömnuria ilian – Per la meva felicitat.

Anàlisi crítica[modifica]

Molts filòlegs troben irrisori afirmar que Christopher Paolini ha creat una llengua sencera, a causa de la gran influència d'aquesta dels idiomes nòrdics.

En alguns casos, les paraules romanen exactament igual que en el Nòrdic Antic, o tenen canvis menors com el canvi d'una lletra o l'addició d'una dièresi. Una comparació de la Llengua Antiga amb l'islandès, que està molt a la vora del Nordic Antic, il·lustra aquesta afirmació:

Llengua Antiga	Islandès
Blaka	Blaka
Draumr	Draumur
Gata	Gata
Heill	Heill
Hugin	Huginn
Reisa	Reisa
Stenr	Steinn (plural steinar)
Vanta	Vanta
Hvass	Hvass
Vindr	Vindur
Sitja	Sitja
Kona	Kona
Vöndr	Vöndur
Skölir	Skjöldur
Anglát	Andlát

Aquesta no és una llista completa de la Llengua Antiga, i molts pensen que és una petita part d'una més gran.

Error de l'script: no existeix el mòdul "Navbox".

Llengua dels nans[modifica]

La llengua dels nans a El Llegat és molt similar a la del Senyor dels Anells, amb un accent molt semblant.

Llengua dels úrgals[modifica]

La llengua dels urgals és una llengua molt ronca que consisteix en grunyits i sorolls. Alguns urgals també coneixen i fan servir la llengua comuna. Quan se saluda un Cap de guerra, s'aixeca el cap i es brama. La resposta acostuma a ser una envestida amb el cap. Abaixar el cap significa que estàs a punt d'atacar (envestida), i s'ho prenen com un senyal de falta de respecte.

Similituds amb la Terra Mitjana[modifica]

Alagaësia, i moltes de les seves llengües, substàncies i races són criticades per la seva similitud amb la Terra Mitjana de J.R.R. Tolkien i els seus continguts. A totes dues trobem les races dels nans i els elfs.

La raça dolenta de Tolkien són els orcs, i una sub raça seva són els Uruk, molt semblants als Úrgals de Paolini. Les dues races són de soldats naturalment violents que formen part dels exèrcits del líder dolent. L'Uruk-hai del Senyor dels Anells és molt similar al Kull d'Eragon. També es troben moltes similituds entre els Nazgûl i els Apòstates.

La llengua també és molt semblant als dos mons. Cada raça té la seva pròpia llengua. La llengua dels elfs d'Alagaësia té una pronunciació molt similar a la llengua élfica de la Terra Mitjana. També es comenta que molts noms estan obtinguts directament alterant l'obra de Tolkien:

Arya - Arwen, Arda Ardwen - Arwen Isenstar - Isengard Mithrim - Mithrim o mithril Eragon - Aragorn o Erigoin (però també gairebé idèntic a "drac") Angrenost - Angrenost, el nom Sindarin per a Isengard Morgothal - Morgoth Elessari - Elessar Furnost - Fornost Desert Hadarac - Desert Harad Melian - Melian Vanilor - Valinor Eridor - Eriador Imiladris - Imladris Undin - Fundin/Udun Eldor – Eldar

Molts dels fans de la trilogia El Llegat argumenten que, tot i que existeixen similituds entre els dos mons, Alagaësia té els seus mecanismes únics. Per exemple, a la Terra Mitjana les races pertanyen a un bàndol o a un altre, blanc o negre, mentre que a Alagaësia no és exactament així, i algunes races que es creu que són dolentes en un començament es revelen per ser del costat bo, com els úrgals.