L'humanisme i la Corona d'Aragó
 |
L'article o secció necessita millores quant al seu format. |
 |
La Viquipèdia no és un manual, un compendi, un receptari o una guia. El projecte apropiat per a això és Viquillibres |
1.L’HUMANISME A EUROPA
1.1 INTRODUCCIÓ I CONTEXT HISTÒRIC
L’Edat mitjana és un període que dura des de la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident l’any 476 fins a les acaballes del segle XIV. Durant aquesta època, Europa es veurà subdividida en nombrosos regnes cristians, i la cultura quedarà subordinada al control de l’Església.
Pel que fa al sistema polític i administratiu, predominava el sistema feudal, en què un senyor, propietari de grans latifundis, avasallava a la població que viu en el seu territori. El senyor serà propietari de la terra, recaptarà impostos i impartirà la justícia.
No obstan això, les contradiccions del sistema feudal anaven accentuant-se, i una nova classe social, la burgesia, va anar guanyant importància. Les urbs europees es van engrandir, i a partir del segle XIV es van anar convertint en grans centres artístics i culturals. Naix, així, una nova etapa de la història d’Europa: el Renaixement, i una nova manera de pensar: l’Humanisme. Aquest últim va ser un corrent que va sorgir a Itàlia a la segona meitat del segle XIV i tractava de recuperar l’art grec i llatí, així com la manera clàssica de pensar, contrària a la mentalitat teocentrista medieval.
Els intel·lectuals d’aquesta època rebutjaven el model artístic i cultural de l’etapa medieval, que reflectia la posició social de la noblesa i el clero. Així, va sorgir un creixent interés per la cultura grecollatina, representat per la burgesia, i nombrosos prohoms de l’època es van dedicar a patrocinar grans artistes. L'art d’aquesta època es basarà en la cultura clàssica, i el rebuig de la subordinació de l’home a l’autoritat divina.
El centre de la cultura de l’època es va situar a les ciutats de Roma, seu del papat, Florència, la capital dels Mèdici, i Venècia, que establia el seu poder comercial arreu del Mediterrani. Les ciutats europees, arran de la desruralització que es desenvolupava a tots els països europeus, es van convertir en grans centres culturals, polítics i artístics.
1.2 CARACTERÍSTIQUES DE L’HUMANISME A EUROPA
Els principals països on es va desenvolupar el corrent humanista van ser Espanya, França, Anglaterra, els Països Baixos, els Estats Alemanys i, per descomptat, Itàlia.
El moviment va sorgir a Itàlia a la meitat del segle XIV, i es va desenvolupar especialment als grans focus urbans italians: Venècia, Roma i Florència, de la mà dels grans pensadors i artistes. Alguns exemples d’aquestos poden ser Dante Alighieri (1265-1321), Francesco Petrarca (1304-1374) i Giovanni Boccaccio (1313- 1375).
Cap al final del segle XV, l’aparició de la imprempta de Gutenberg va fer possible la massificació de la lectura i la difusió dels llibres arreu d’Europa. Aquest fet va fer més visible el corrent humanista, ja que les obres dels grans humanistes eren ara més accessibles.
Les principals característiques del pensament humanista són les següents:
-L’antropocentrisme: Aquest nou corrent abandona la creença medieval teocentrista, que posava a Déu al centre de l’univers. Naix aleshores una nova visió del món antropocentrista, que situa a l’́ésser humà al centre de la vida i l ‘enteniment. Així, l ́home posa per davant la seua pròpia raó al pensament que difundeix l’́Església. Els autors reflectiran aquesta visió en les seus obres.
-Racionalisme: Davant la visió medieval que atorgava a l’́Església l’́autoritat sobre el pensament, els humanistes imposen una nova visió basada en la raó i el pensament dels grans filòsofs clàssics. Així, s’́enfrontaran al poder que l ‘Església ostentava en aquella època.
-Classicisme: Els renaixentistes tractaven de retornar Europa a l’època dels grans pensador grecollatins. D’́aquesta manera, van copiar el seu art i van basar les obres de la seua literatura en les dels grans poetes i dramaturgs clàssics.
-Didactisme: Els humanistes tenien la intenció de reformar i canviar la societat en què vivien. Cal recalcar que ens trobem en un període històric en que la major part de la població és inculta i analfabeta, la seua mentalitat estava molt influida pel cristianisme, i aquesta situació calia canviar-la.
Cal destacar entre els grans referents del pensament humanista a Leonardo da Vinci, Nicolau Maquiavel, Antonio de Nebrija i Joan Lluís Vives.
2. L’HUMANISME A LA CORONA D’ARAGÓ
2.1 LA CORONA D’ARAGÓ:
La Corona d’Aragó estava formada pel conjunt de territoris que es trobaven sota la jurisdicció imposada pel rei d’Aragó. Estava composta, cap al segle XV, pels regnes d’Aragó i València i el Comtat de Barcelona. Aquest regne durarà del 1164 fins al 1715, i va tenir lleis i corts pròpies fins al Tractat de Nova Planta, imposat pel rei borbònic Felip V.
Als inicis del segle XV, la Corona d’Aragó es componia de tres regnes: Regne de València, el Regne d’Aragó i el Comtat de Barcelona, cadascun amb corts i institucions pròpies. Aquestes tenien una funció imprescindible, molt més important que la que la resta de reis peninsulars atorgava als seus respectius parlaments. Les corts de la corona es reunien conjuntament en certes ocasions, i la figura predominant era el Justícia d’Aragó. En aquestes reunions s’acordaven els furs, conservant així el nostre territori llengua, lleis i institucions.
2.2 L’ENTRADA AL NOSTRE TERRITORI DEL PENSAMENT HUMANISTA
Durant els segles XIV i XV, la Corona d’́Aragó va mantenir estretes relacions amb Itàlia, la qual cosa va permetre l' entrada del nou pensament humanista al nostre territori. També van ser fonamentals les connexions existents entre la cort catalanoaragonesa i el papat d’Avinyó.
El rei Pere el Cerimoniós va reorganitzar la Cancilleria Reial, òrgan pel qual es tramitaven els documents de palau. Els funcionaris que treballaven en aquest organisme es veien obligats a conèixer tres llengües: llatí, català i aragonés, i traduïen d’aquesta primera llengua textos a les altres dues. En vista de la bellesa i qualitat dels textos clàssics, i a causa del contacte amb Itàlia, es van crear textos a imatge i semblança de les obres clàssiques.
Així, el pensament humanista es va estendre per tots els territoris de a Corona. Ciutats com Barcelona o València, que constituïen enclavaments comercials vitals per a la mediterrània es van veure severament afectades. Entre els grans humanistes cal destacar a Bernat Metge, Jeroni Pau, Felip de Malla, Antoni Canals i Joan Roís de Corella.
La corona va ser impulsora del nou corrent, i va patrocinar en nombroses ocasions, per mitjà de la Cancelleria Reial, la música i la literatura catalana. Joan I el Caçador va ser el principal impulsor de l’art, arribant fins i tot a deixar de costat qüestions d’Estat. Aquest monarca va estar molt influenciat per Juan Fernández de Heredia, el seu ambaixador a la Curia papal d'Avinyó, on va prendre força aquest moviment.
Cap a l’any 1442, Alfons V, anomenat el Magnànim, va conquerir finalment el regne de Nàpols.Aquesta havia sigut la seua aspiració i havia suposat una victòria costosa, i fins i tot el mateix rei va ser empresonat pels genovesos anys abans de la conquesta, en un intent fracassat per envair el regne. Com que havia de fer-se càrrec dels afers del territori conquerit, no va tornar mai més a la península; va romandre a Nàpols fins a la seua mort envoltat per una cort renaixentista.
2.3 LES CARACTERÍSTIQUES DE L’HUMANISME AL NOSTRE TERRITORI:
Alguns humanístes com Bernat Metge o Joan Lluís Vives van introduir al nostre territori aquest corrent. Així, l'Humanisme va adquirir un caràcter amb certs trets específics. Els primers fet a destacar, que marquen un primer pas cap al Renaixement a casa nostra, son la donació de la biblioteca reial de Pere el Cerimoniós al Reial Monestir de Santa María de Poblet, i l’elogi que el matereix rei fa a l’Acròpolis d’Atenes. També cal destacar els documents del 1450, traduïts del llatí a la llengua vulgar per determinats traductors, entre els quals es trobava Bernat Metge.
Les principals característiques de l’Humanisme a la Corona d’Aragó foren:
- Textos basats en les obres clàssiques. Durant les últimes dècades del segle XIV, autors com Bernat Metge i Antoni Canals van adoptar un estil pròxim als autors de Grècia i Roma, arran de la seua etapa com a traductors. Aquesta manera d’escriure va experimentar un gran creixement al segle XV, i fins i tot la lectura de textos renaixentistes arribarà a ser dificultosa en l’anomenada ‘’ Valenciana prosa’’. Però, no serà fins al segle XVI quan podrem parlar realment d’Humanisme, amb autors com LLuís Vives que escriuràn en llatí de manera íntegra.
-Interés pels humanistes italians. La cort papal d’Avinyó, seu del poeta pare de la poesia renaixentista, Francesco Petrarca, i la Cancilleria Reial, van permetre l’entrada al nostre territori d’obres estrangeres. Els grans humanistes italians van poder ser llegits a casa nostra d’aquesta manera.
- La protecció per part dels monarques del nou corrent. La cort reial, amb reis com Pere el Cerimoniós, Joan I el Caçador i Alfons el Magnànim, va impulsar amb diverses accions (explicades anteriorment) el moviment humanista. Cal destacar l’obra d’Alfons el Magnànim i el seu trasllat de la cort a terres italianes, on va prendre més força el corrent.
- Finalment, cal destacar que el moviment humanista no va arribar a adquirir, realment, un gran ressò al nostre territori. La influència dels humanistes valencians i catalans va ser reduïda, i el corrent no va continuar en la nostra literatura ni tan sols quan assolia la seua etapa de màxima extensió (durant aquesta etapa els nostres autors escriviren únicament en llatí). A més altres prohoms valencians i catalans com Sant Vicent Ferrer van condemnar els nostres humanistes, a causa de la seua visió del món, de vegades contrària al pensament de l'Església
This article "L'humanisme i la Corona d'Aragó" is from Wikipedia. The list of its authors can be seen in its historical and/or the page Edithistory:L'humanisme i la Corona d'Aragó. Articles copied from Draft Namespace on Wikipedia could be seen on the Draft Namespace of Wikipedia and not main one.
