Muntanyes Blaves
En l'univers fictici de J. R. R. Tolkien, les Muntanyes Blaves o Ered Luin són una serralada que constitueix el límit entre Beleríand i Èriador durant la Primera Edat. Després de la Guerra de la Còlera, quan s'enfonsà gran part de Beleríand al Belegaer, les Muntanyes Blaves esdevingueren el límit entre el regne nóldor de Lindon i el regne dels Dúnedain d'Àrnor.
Etimologia[modifica]
El nom d'Ered Lin és d'origen sindarin i significa literalment Muntanyes Blaves. És un nom compost pel mot ered, plural d'orod, que es tradueix per «muntanya» i luin, que es tradueix per «blau». El nom en oestron era Muntanyes Blaves. També eren anomenades Ered Lindon, atès que foren vistes per primera vegada des de la terra de Lindon, un altre nom que rebia Ossíriand.
Història i geografia[modifica]
Després de la derrota de Mórgoth i la caiguda de Thangorodrim, gran part de les muntanyes s'enfonsaren juntament amb tot Beleríand; la part que quedà per damunt de les aigües es dividí en dos pel nou Golf de Lhûn, on Círdam fundà Rades Grises. A la petita porció de terra que quedà a l'oest de les Muntanyes Blaves els elfs sobrevivents del cataclisme i que no se n'anaren a Tol Eressëa hi fundaren el regne èlfic de Lindon, governat per Guil-Galad, l'últim Rei Suprem dels Nóldor a la Terra Mitjana.
Les grans ciutats dels nans de Belegost i Nogrod es trobaven en aquesta serralada, prop del Mont Dolmed, però foren destruïdes quan les Muntanyes Blaves es trenquessin després de la Gran Batalla. En edats posteriors alguns nans s'hi assentaren, els descendents del poble de Durin, a l'exili des del 2810 fins al 2941 T.E. El 1974 T.E. el rei Àrvedui s'amagà a les mines desertes dels nans a la zona septentrional de les muntanyes, després de la caiguda de Fórnost en mans del Rei bruixot d'Àngmar.
Rius i muntanyes[modifica]
A la Primera Edat, quan les Muntanyes Blaves constituïen una gran barrera muntanyosa que separava Beleríand d'Èriador, molts rius d'històrica importància naixien als seus vessants occidentals. Una de les dues fonts del Guélion, el denominat «Guélion Major», naixia en un dels braços muntanyosos que s'estenien cap a l'oest, prop del límit nord, que separava la plana de Lóthlann de Tharguélion; concretament al vessant septentrional del mont Rerir, un dels pics més importants de de les Ered Luin. El llegendari llac Hèlevorn tenia com a límit nord aquesta muntanya, i s'estenia al llarg d'aquest braç, essent el lloc on establí la seva llar un dels fills de Fèanor: Carànthir.
A moltes milles al sud hi havia el mont Dolmed, que marcava juntament amb el riu Àscar el límit septentrional de la regió d'Ossíriand, la «Terra dels Set Rius», on vivien els Laiquendi. Prop d'aquest lloc Fínrod trobà per primer cop els homes, que acabaven d'arribar a Beleríand. A més de l'Àscar, d'altres rius naixien als seus vessants occidentals i vessaven llurs aigües al Guélion, aquests eren, de nord a sud: el Thalos, el Lègolin, el Brílthor, el Duilwen i l'Adurant. Aquest darrer naixia a l'extrem sud de les Ered Luin i al seu curs mitjà s'obria en dos braços, envoltant l'illa de Tol Galen, que fou el lloc on habitaren Beren i Lúthien després de tornar de les cases de Mandos.
Durant la Segona i Tercera Edat del Sol, de les restes de la gran serralada naixien tres rius importants. Dels seus vessants centro-occidentals naixia un llarg riu sense nom, que travessava tot Lindon i desembocava al Golf de Lhûn en un petit estuari on s'assentava el port de Forlond. Dels vessants orienals descendien dos rius importants: el riu Lhûne, que naixia a l'extrem nord de les Muntanyes Blaves, i el Lhûne Menor, que naixia als vessants centro-orientals de les muntanyes; aquest darrer s'unia al Lhûne i junts desembocaven en un gran estuari al golf. A totes dues ribes hi havia els ports de Mithlond, és a dir, les Rades Grises.
Les Ered Luin no són pas només una frontera geogràfica, sinó de manera més subtil, una frontera temporal, atès que durant la Primera Edat la història es desenvolupà a les terres a l'oest d'aquestes muntanyes, essent la seva frontera oriental; mentre que a la Segona i Tercera Edat les històries tingueren lloc gairebé totes a les terres de l'est.
This article "Muntanyes Blaves" is from Wikipedia. The list of its authors can be seen in its historical and/or the page Edithistory:Muntanyes Blaves. Articles copied from Draft Namespace on Wikipedia could be seen on the Draft Namespace of Wikipedia and not main one.
