Ossíriand
En l'univers fictici creat per J. R. R. Tolkien Ossíriand és una regió molt boscosa situada a Beleríand, delimitada per les Muntanyes Blaves a l'est, pel riu Àscar al nord, el riu Guélion a l'oest i el riu Adurant al sud.
Ossíriand fou la llar dels Laiquendi, els pacífics elfs verds, i patí pocs atacs durant les Guerres de Beleríand; sobrevisqué parcialment a la Guerra de la Còlera, formant part de Lindon durant la Segona i Tercera Edat.
Etimologia[modifica]
Ossíriand és un nom d'origen sindarin que significa «Terra dels set rius», atès que la seva geografia està formada per set rius.
Geografia[modifica]
El riu Guélion travessa la regió de nord a sud, marcant la frontera occidental, s'hi uneix l'Àscar, que delimita la frontera septentrional, i l'Adurant, que marca la frontera meridional; entre ells discorren els rius Thalos, Lègolin, Brílthor i Duilwen, de nord a sud.
El Camí dels Nans travessa la regió pel nord, des dels vessants del Mont Domed a les Muntanyes Blaves fins a Dòriath, seguint el curs de l'Àscar, i creuant el Guélion a Sarn Athrad.
Història[modifica]
La regió fou habitada pels elfs nàndor, que hi arribaren després que Èldar hagués partit cap a Vàlinor. Foren guiats cap a Beleríand per l'elf Dènethor, fill de Lenwë, qui decidí abandonar la seva llar a l'est de les Muntanyes Boiroses atès el setge constant de les bèsties de Mórgoth. Després visqueren un temps a les Muntanyes Blaves, on tingueren tractes amb els nans de Nogrod i Belegost; però quan els orcs els perseguiren, travessaren les muntanyes i demanaren ajuda a Thíngol. Ell els protegí i els cedí Ossíriand perquè hi visquessin. En contrapartida, els nàndor lluitaren a la Primera Batalla de les Guerres de Beleríand, en la qual caigué l'últim rei, Dènethor.
Fou a Ossíriand, més precisament a les fonts del riu Thalos, on el rei nóldor de Nargòthrond, Fínrod, conegué la primera casa dels edain, que s'establiren a Beleríand l'any 310 P.E. Fínrod havia anat a caçar amb Maedhros i Màglor, els fills de Fèanor, i després se n'anà sol cap a les Muntanyes Blaves, descobrint un estrany campament a la vora d'un petit rierol que alimentava el riu Thalos. Fínrod observà aquests homes que acabaven d'arribar a Beleríand, amagat durant gairebé tot un dia i sorprenent-se dels seus costums. Quan caigué la nit i els homes dormien, Fínrod s'assegué al costat d'un petit foc i es posà a cantar una cançó èlfica. De mica en mica els edain es despertaren i contemplaren meravellats el bell i savi elf.
El líder del grup era Balan, que més endavant fou anomenat Bëor. Fínrod es féu amic seu i es quedà a viure amb ells durant gairebé un any. Els edain l'anomenaren Nóm, que significa «Saviesa», atès que els ensenyà moltes coses, en el temps que visqué amb ells, i per això el prengueren per senyor seu i li foren fidels. Com els elfs d'Ossíriand no volien estrangers que pertorbessin llur pau, parlaren amb Fínrod, qui aconsellà als homes que continuessin el seu camí cap a l'oest. Fínrod i Bëor guiaren el grup fins a les terres a l'est de Dòriath, que després anomenaren Estolad. {{#set:Technical tag=Article from Wikipedia}}{{#set:priority= }} {{#set:PageName=Oss%C3%ADriand }}
This article "Ossíriand" is from Wikipedia. The list of its authors can be seen in its historical and/or the page Edithistory:Ossíriand. Articles copied from Draft Namespace on Wikipedia could be seen on the Draft Namespace of Wikipedia and not main one.{{#set:Article=true}}
